Rentar els plats

Fa dues hores que estàvem a la reunió per coordinar tots els moviment d’entitats de cara a la protesta per la pujada dels preus. El debat ha sigut intens, però al final hi ha hagut acord. El proper dilluns entregarem al parlament un escrit amb més de dues mil signatures i una carta anunciant la vaga.

Mentre venia cap a casa pensava que pas a pas ens anem movent en la bona direcció. Costarà molt, no hi ha dubte, però volem canviar aquest món. Pot semblar una frase una mica altisonant, però és així. Ha de caure aquests sistema corrupte que tan sols afavoreix a una minoria i cada cop empobreix al poble.

Quan arribo a casa em trobo una nota de la Carme penjat en el mirall de l’entrada, com sempre que me vol donar un avís. Pere, he anat a la reunió de la zona, renta els plats, si us plau. Merci.

Un munt de plats, coberts i altres estris estan a la cuina. N’hi ha d’aquest matí, però la immensa majoria són els dels sopar d’ahir al que vingueren els amics, la colla de quan érem estudiants. Total: una muntanya immensa. Bé, m’hi poso, organitzo la preparació cercant les diverses dimensions, les logístiques, aigua calenta, fregalls, pilots per diverses funcions...etc. i endavant !!

Ja fa molta estona que estic a la feina dels plats i pel meu cap ha anat apareixen una idea que al final ha absorbit enterament la meva ment. Faig una comparació entre la trobada d’aquest matí amb una projecte realment innovador i creatiu i la tasca d’ara, rentar els plats. Ara no podem, potser ens manca una rentadora de plats

Per fi barrejat amb cert mal humor latent s’ha fet la llum. Aquella sentència que fa pocs dies vaig llegir a Facebook i que és de Sant Ignasi: No poseu límits a allò gran, però concentreu-vos en allò menut. Grans ideals, canviar el món, una nova societat és possible, una església alegra i referent.... si, si .. i també rentar els plats, posar la taula, no passar en vermell, escoltar, riure i fer un favor.... també i segurament en primer lloc o igualat.

Estic cansat. La cuina ha quedat com una patena. Aviat arribarà la Carme. En aquests instants de silenci interior penso que Jesús, que ens va salvar i va transformar la vida de milions de persones, durant uns 30 anys, amagat a Nazaret, es va dedicar al que als nostres ulls és allò menut, rentar els plats i moltes altres coses semblants. No va posar límits al infinitament gran i es va concentra en el allò petit, quotidià, normal, propi de tota condició humana.