Fa dies que dura aquest “no sé què”. No demanis que t’ho expliqui, perquè ja no seria el “no sé què”. Una definició, una explicació del seu contingut... no acabaria mai de completar el que sents, el que vius. No és un sentiment però hi ha sentiment, no és una idea, però porta alguna idea, no és una veu, però ho escoltes en el més profund de tu... vius a intervals en mig de la vida normal amb un “no sé què”.
Hi ha, però, mots indicatius que et poden donar una pista. Per exemple: canvi, amor, nostàlgia, novetat, recerca, pau, trobada, començament, encaix, joia, somni...
Buf!!, molta atenció. Cal parar-se en una estona, cercar una mica de silenci interior, recollir-se. Pot ser important. Possiblement és quelcom que reps, que ve de molt a dins, de tant a dintre que estigui obert a realitats transcendents que hi són també en el fons del fons del teu esperit.
He seguit el teu consell. Aquest matí, dissabte, a primera hora he anat a la platja que és a prop del meu poble i he estat mirant el mar, mentre començava la gran festa del sol naixent... i tornava a notar el “no sé què”.
No hi havia ningú. Bé, si que hi havia algú, i també el vent, les onades, alguns ocells matinadors, i la pau.
A la poca estona, assegut a la sorra, tancats els ulls, he anat entrant cap a dintre de la foscor lluminosa i un silenci immens m’ha envaït. No sé el temps que hi ha estat. Quan he obert els ulls ja era ple dia... i tornava a casa. Em deia “sí, ja sé què”.
A la pregària moltes vegades som nosaltres els que en tenim necessitat. Demanem, donem gràcies, meditem, examinem la nostra vida. Ell hi és, inspirant-nos i movent-nos, i amb tot sembla que la iniciativa és nostra. La necessitem la pregària per alimentar el nostre cor de La Paraula, de La Presència, de la renovació de les opcions de vida.
Altres vegades és Ell que mostra la seva iniciativa. Sense fer soroll mou el “ no sé què” que creix i es repeteix en el nostre interior sense aparent causa precedent. Val la pena posar-hi atenció, cercar una estona, silenci interior, i atentament deixar-nos guiar i portar, com el nen que ha col·locat els peus en els del seu pare i tot mirant-lo, agafades les mans, camina amb ell que calla o li parla o canta. Déu és expert en infinites iniciatives per fer-nos conèixer que ens estima i desitja que estimem als altres com Ell ho fa amb nosaltres.
Un dia segurament, potser després de temps, el “ no sé què” es converteix en “si, ets Tu”.
Temàtica
Territori
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.