Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Primera part

Aquella mirada transparent i tan intel·ligent va provocar un moment de silenci, que tu Clara, que deus tenir 6 o 7 anys, vas aprofitar per fer la pregunta: “Escolteu, i per què hi ha fronteres?”

Ara sí, que el silenci era nostre. Tots callarem. Havíem estat comentant una notícia del diari. Tots els grans estats s’estan armant per defensar o atacar els satèl·lits que han enviat a l’espai i dels quals depèn pràcticament tota la informació i el control de les nostres societats i de les nostres vides.

Clara, hi ha fronteres perquè hi ha estats, i hi ha estats perquè hi ha una història de guerres, de victòries i derrotes, de pactes i imposicions; també hi ha llengües, cultures, maneres de ser i de sentir...

PROU!!, diu la Clara; s’alça, ens mira a tots i surt corrent cap al jardí, mentre diu cridant: ESTEU BOJOS!!

Segona part

Soc aquí, Senyor, contemplant la fotografia del planeta blau. Les paraules de la Clara m’han trasbalsat. Estem bojos. No té cap sentit gastar immenses quantitats de diners —en gran part recaptats dels impostos dels pobles— per fabricar tota mena d’armaments —convencionals, extra-convencionals, atòmics i ara de lluita en l’espai— per defensar aquestes fronteres, aquests estats... fruit en gran part d’altres guerres.

Diners necessaris per a l’agricultura, per fer habitatges, escoles, hospitals, investigacions sobre la salut... Diners per a l’ensenyament, l’art, la cultura... Vivim en un sol món. Tots som humans. Què resta d’aquell crit popular: llibertat, igualtat, fraternitat... i felicitat!!?

Trobaré milions d’excuses i moltes maneres de repartir culpabilitats, tot plegat per no moure’m. Queixes, totes, Senyor... Moviments, tan pocs!!

Quin serà el futur de la generació de la Clara? Per elles i ells!!! N'estic segur: Tu vols que reaccionem abans no sigui massa tard.