Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

En Josep Meseguer, el rossinyol protestant, ha passat a la presència del Senyor després d’una aferrissada lluita contra la Covid’19. No per possible la seva pèrdua ha estat menys dolorosa. Tant la Núria Prada com el seu fill Joel ens han mantingut diàriament informats durant tot aquest llarg procés.

Tot traspàs, especialment el d’una persona amb la que et sents pròxim, et porta a una reflexió interior sobre aquella part del camí que s’ha fet plegats.

El meu primer record d’en Josep el trobo al menjador de casa seva petant la xerrada, fins a darreres hores de la nit, parlant que, plegats, un dia obriríem un menjador social a Barcelona per atendre els menys afavorits de la nostra societat.

El Josep no va abandonar mai ni el seu compromís amb els menys afavorits, ni el seu compromís amb la música, ni el seu compromís amb la llengua.

La música va ser la seva passió. El seu compromís musical el va portar a servir l’Església de mil i una formes. Amb companyia d’altres, com és el cas del Grup Ressò, o en companyia de la seva guitarra. Va voler, hi ho va aconseguir, renovar la música evangèlica amb les seves temporades del Taller de Música i ens va regalar tot un seguit de concerts al carrer, i en tot tipus d’escenaris, amb un record entranyable per tot el que va fer al Casino del Poble Nou. Qui no recorda la cançó "El fill pròdig", que tant la lletra com la música eren d'ell? O les repetides: “Una llar tenim al cel”, “Cantaran tus labios”, i “Jesús vive”?

La seva proximitat el va mantenir ferm en el seu compromís social. En defensa dels més petits va cantar un i un altre cop. Jo diria que aquesta solidaritat la portava en el cor des de sempre.

I la llengua, sempre  compromès amb la llengua. Era amb ell quan cantàvem espirituals negres en català, quan ningú no ho feia, a diferència d’ara que es canten en anglès.

La vida ens ha portat a cadascú pel nostre camí, però hem compartit una amistat que s’ha mantingut i que ens ha permet retrobar-nos tots els cops que ens ha fet falta -més enllà de les circumstàncies-.

Quan vàrem aconseguir que en el programa “Néixer de nou” de TV3 tornéssim  a poder gravar a un músic, el primer programa va ser per ell: pel rossinyol protestant. Per l’home que, amb la seva música i amb la seva veu, ha proclamat a cor obert l’amor de Déu a mitja humanitat.

Si diuen que el rossinyol és un ocell emblemàtic dins dels ocells cantaires en Josep ha estat, és i seguirà sent, el nostre Rossinyol emblemàtic entre els nostres cantaires.