Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Quin model convé a Catalunya

Hi ha diferents termes per indicar les també diverses modalitats de relació dels estats moderns amb les confessions religioses. Laïcitat i laïcisme són dels termes més utilitzats amb aquesta finalitat, però per la seva proximitat semàntica són fàcils de confondre o de considerar com a sinònims quan no ho són pas. Per mirar d’explicar o exemplificar els termes també és recurrent la referència a França, pàtria de la laïcitat i del laïcisme. O pàtria d’una laïcitat radical esdevinguda laïcisme en alguns moments de la seva història. Un laïcisme que s’ha arribat a comportar com una autèntica religió de l’absència de religió.

El debat és viu i no tan sols aquí. Fa pocs dies, el diari catòlic francès «La Croix» publicava una entrevista amb el Papa Francesc on un del temes abordats era aquest. “Ah, la laicité française!”, va exclamar Francesc durant l’entrevista. “L’Estat ha ser laic –afirmà Bergoglio–. Els estats confessionals acaben malament. Es quelcom que va contra la història”. Però el Papa no passa per alt l’especificitat francesa: “La petita crítica que jo faria a França, en aquest aspecte, és exagerar la laïcitat”. Això suposa considerar la religió como una subcultura i no como una cultura de ple dret. Herències d’una modernitat racionalista que va tenir França com un dels seus epicentres. “França –insisteix Francesc- hauria de fer un pas endavant al respecte per acceptar que l’obertura a la transcendència sigui un dret per a tothom”.

El Simposi Claret del passat abril va llançar l’interrogant “Un nou estat laic o aconfessional?”. A l’entorn del Simposi i d’aquest interrogant hi ha hagut un debat ric i interessant sobre quin model convé a Catalunya de relació entre l’estat i les creences o religions socialment presents. Un debat que es projecta també sobre com s’hauria de reflectir aquesta qüestió en la constitució d’un Estat Català. I si parlem de constitucions, i no d’anàlisis erudites, cal afinar en quins termes ens volem definir. En dret, a vegades, el nom sí fa la cosa.

Laïcitat, laïcisme i estranyes afinitats entre menjacapellans i ultramuntans 

La distinció entre laïcitat i laïcisme es força estesa i freqüent. A la mateixa França és un debat obert i viu com apuntava aquí mateix no fa massa. Arreu es fa aquesta distinció? No! A casa nostra, més fruit de la tradició aticlerical que no pas de la il·lustració, hi ha irreductibles pels quals laïcitat i laïcisme és el mateix i les exageracions franceses són el model –tot i que, insisteixo, estan en revisió a la mateixa França-. Paradoxalment, en la primera part de l’enunciat (la identitat entre laïcitat i laïcisme), aquests laïcistes coincideixen plenament amb l’integrisme religiós (catòlic o d’altra confessió) pel qual laïcitat, laïcisme, o qualsevol cosa que s’hi assembli, són intrínsecament perversos.

Un d’aquest irreductibles –una mica irat- s’expressava així en el Diari de Girona: “existeix una actitud dels sectors més carques del catolicisme de voler fer diferència entre el terme «laïcitat» i el terme «laïcisme». Fins i tot arriben a parlar de laïcitat positiva i laïcitat negativa. D'entrada, ja és molt suposar que aquest tipus de gent s'atreveixin a parlar del que desconeixen”. I, evidentment, una referència a França i una altra, no sé si rellevant, al seu estat anímic: “Altres persones s'atreveixen a criticar el país veí. Diuen que el laïcisme francès és el pitjor de tots. N'estic fins al capdamunt”. Tanca l’article amb paraules contundents per si no havia quedat prou clar: “Hi ha diferències entre la laïcitat i el laïcisme? Cap. Cal, però, que ni els ultramuntans, ni l'extrema dreta ens robin el significat de les paraules”.

Precisament un ultramuntà com Sardà i Salvany contestaria igual a la mateixa pregunta: “Diferències entre la laïcitat i el laïcisme? Cap!”. Sí, segur que coincidirien en aquesta resposta l’articulista i el celebre integrista Félix Sardà i Salvany –l'autor d’El liberalismo es pecado”-, ambdós nats a Sabadell, però amb cent catorze anys de diferència. Els extrems es toquen!

Fugint dels debats semàntico-ideològics

Tornant a la qüestió principal, per evitar confusions, potser seria millor proposar per a Catalunya un estat aconfessional, que no pas perdre’ns en les subtils, radicals o inexistents diferències entre laïcitat i laïcisme.