Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La publicació d’un nou llibre és sempre un motiu d’alegria. Recentment l’Editorial UOC ha publicat el llibre Transformar la Universidad: Desafíos, oportunidades y propuestas desde una mirada global (1), del que he tingut el privilegi de ser-ne coautor junt amb el professor de la UOC Dr. Albert Sangrà.

En la introducció del llibre tractem de l’impacte de la Il·lustració i la cosmovisió moderna a la universitat, que tingué diversos accents i formes durant tot el segle XIX. En tots els sistemes universitaris dels diversos països, es va realitzar una síntesi entre la cosmovisió cientificista provinent de l’impacte de les creixents ciències naturals i la cosmovisió cristiana originària de la institució. Aquesta síntesi estigué molt influïda per les relacions església/es-estat en cada país establertes ja finals del segle XVIII. Vegem-ho breument:

Així al país d’avantguarda del moment, la França el 1800, Napoleó reorganitzà l’administració, l’economia i el sistema judicial i solidificà l’estat mitjançant un règim autoritari, personalista  i repressiu. El 1804 fou nomenat emperador i va iniciar l’obra de fer un país nou amb un nou règim i un nou tipus de societat mitjançant la legislació (codi de Napoleó) creant les noves bases jurídiques de la societat sorgida de la revolució francesa. Reformà l’ensenyament i també la universitat creant un model estatalitzat d’ensenyament centrat en les regulacions. La religió va quedar exclosa en nom de la neutralitat de l’estat. La pretensió d’envoltar França d’estats amb el mateix sistema de govern i igual codi per tal de constituir un eixamplament defensiu del seu model influí notablement en l’Europa de l’època. No cal dir que la legislació espanyola va seguir aquesta empremta, tanmateix acceptant la contribució dels ordes religiosos a l’ensenyament bàsic però no en canvi a la universitat. En articles anteriors analitzàrem  els motius d’aquesta particularitat espanyola amb més detall.

A Alemanya, en canvi, Fichte en les seves “Reden an die deutsche Nation” (1808) exposà el seu programa en favor de l’Educació i el seu paper en el destí de la nació alemanya. Fichte uns anys abans havia proposat la reconstrucció de la ciència en un intent d’harmonitzar coneixement teòric amb activitat moral, social i religiosa. Fichte participà activament en la resistència anti-napoleònica.

Les idees de Fichte es plasmaren aviat en la creació de la Universitat de Berlín, de la qual fou fundador i primer rector el lingüista i liberal prussià Wilhelm Von Humboldt (1809-1810) i de la qual Fichte fou professor destacat i després rector. L’ideal d’universitat afavoria la lliure recerca dels professors dintre d’un marc de recerca de la veritat tant en les ciències naturals com en la filosofia i la religió cristianes. Universitat va passar a ser sinònim d’investigació i d’elitisme intel·lectual. Aquesta visió organitzada del coneixement fou una característica del Romanticisme alemany. La unió de l’ideal il·lustrat amb el Luteranisme i el seu èmfasi en la cultura va generar unes universitats que combinaren recerca científica i cristianisme i que trobaren la seva articulació en el moviment romàntic (2).

En la dècada de 1860 i 1870 professors nord-americans com George Bancroft i Charles W. Elliot, entre d’altres, visitaren Heildelberg, Halle Leizpig, Bresalau, Göttingen i també la famosa universitat de Berlín. Tornaren als USA amb la noció germànica i humboldtiana d’universitat com a lloc per a la pura recerca. Volgueren reformar la universitat americana amb els mateixos principis. Els visitants nord-americans trobaren un conjunt de trets admirables en les universitats germàniques (3):           

En primer lloc la idea de l’encoratjament de la recerca i la llibertat dels professors per seguir la seva recerca sense cap interferència. Encara que la llibertat acadèmica “Lehrfreiheit” estava establerta a Alemanya des de feia segles, pels americans era un concepte nou. També els va impressionar la llibertat dels estudiants per seguir el seu aprenentatge per mitjà del treball independent i que es presentessin als exàmens quan es sentissin preparats. Els va agradar també les possibilitats d’una institució no col·lapsada per les responsabilitats de la formació de nivell “undergraduate”. L’ideal germànic de coneixement no utilitari o aprenentatge desinteressat es resumia en el terme “Wissenchaft” o aprenentatge integrat. En el context alemany del segle XIX aquest concepte posseïa múltiples significacions, al nivell més simple significava ciència. A un altre nivell denotava coneixement integral, és a dir producte de la recerca informat per un esquema coherent de valors humans. L’idealisme alemany portà la idea d’una unitat espiritual subjacent o visió del món sintetitzadora (“Weltanschauung”) com a guia reguladora de la recerca. Va ocórrer que  els intèrprets americans perderen les més subtils significacions de “Wissenchaft” i el que més endavant molts intel·lectuals germànics denominaren com la seva més alta manifestació “Geisteswissenchaft” (traduïble aproximadament per coneixement espiritual). Pels americans  “Wissenchaft” passà a significar sols ciència i aquest va passar a ser l’objectiu fonamental de la universitat que intentaren reproduir als Estats Units (4).  La idea que la Universitat havia de ser un lloc per a la recerca científica va quallar aviat als USA. Cada disciplina va aspirar a ser científica i recerca es va associar a ciència empírica. La respectabilitat semblà dependre del nivell de cientificitat entesa amb paràmetres positivistes. El progrés tecnològic afavorí aquest estat de les coses.

L’ideal il·lustrat es va començar a fer present també en la Psicologia o l’Antropologia que passaren a ser Ciències Socials. En les humanitats hi hagué la mateixa tendència: Interpretació literària, anàlisi històrica, hermenèutica, etc. Al final del segle XIX la cosmovisió del cientificisme estava implantada als USA i la tendència a la fragmentació del coneixement en petites peces replicables i manejables era una realitat. S’havia perdut tanmateix quelcom important: el sentit de comunitat de plenitud, el sentiment de connexió espiritual i d’interdependència. Així doncs als USA, malgrat la presència d’estudis religiosos, els principis cristians es van atenuar en les universitats.

La universitat americana va influir en el segle XX altres sistemes universitaris amb diferents ritmes entre països. Tal vegada la major estabilitat dels USA en el convuls segle XX portà al major desenvolupament de la institució universitària i a l’influx posterior del model nord-americà als sistemes continentals.

Si bé hi ha altres fenòmens que caldria citar, com és el cas de la tendència a la professionalització, i a més es podria desenvolupar el cas particular de les universitats catòliques, tanmateix tenim en aquests paràgrafs resumit l’origen dels tres models més influents de relació entre recerca científica i formació cristiana a l’educació superior, que expliquen gran part de les diferències en els sistemes universitaris encara avui dia en la relació entre recerca científica i cristianisme.

Referències:

(1) Gallifa, J., Sangrà A. (2021).Transformar la universidad. Desafíos, oportunidades y propuestas desde una mirada global. Barcelona: Editorial UOC.

Descàrrega gratuïta: http://hdl.handle.net/10609/134926 

(2) Gallifa, J, Pedró, F., Fontan, P. (1998). Present i futur de la Universitat: models actuals i prospectiva de la Universitat a Catalunya i a Europa. Moià: Edicions Raima

(3) Lucas, C. (1996). Crisis en the Academy. Rethinking Higher Education in America. Portland, Or: Book News, Inc. p. 64

(4) Gallifa, J, Pedró, F., Fontan.  Op. cit, p. 16