Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En les institucions educatives estem en temps de preparació de l’inici del nou curs acadèmic, temps de propòsits, projectes i de renovada il·lusió. Encara amb incerteses sobre la situació sanitària, però ja amb el bagatge i experiència de cursos anteriors, veient més llum que ombres per unes millors perspectives sanitàries. I amb esperança pel futur.

Com en cada inici de curs, és bo de recordar-nos el “per a què” principal de l’educació i la formació, estiguem en el nivell educatiu en que estiguem i sigui quina sigui la nostra especialitat. No és altre que el de promoure el desenvolupament integral de les persones. Pot ser doncs interessant fer una breu reflexió sobre què és el desenvolupament integral, o què és una persona integral.

En aquest sentit, un autor que no és pas cristià, Paul-Clément Jagot, escriptor francès del segle passat, definia el tipus humà integral com aquell que és apte per a concebre i manifestar cinc tipus de nocions. En fem una petita síntesi:

  • Concretes. Es tracta de l’àmbit dels cinc sentits per a captar la realitat a través de les sensacions. Aquí s’inclou la dimensió instintiva i part biològica i per tant de salut corporal, tant en primer pla en aquests temps.
  • Sensitives. Emocionals, en les que es tracta de, a partir de les impressions, formar-se un judici. És el que Jung denomina com a “Feeling”, no és només sentir, sinó que també són les “raons del cor” i el que coneixem com a intel·ligència emocional.
  • Realitzadores. En aquesta dimensió, diu Jagot, cal aplicar mètode i claredat. És l’àmbit del pensament aplicat, encaminat a la poiesis (podem dir-ne creativitat o innovació) pròpia les ciències productives d’Aristòtil, però també és l’àmbit de les ciències teorètiques i del pensament lògic abstracte de les ciències i la tècnica com les entenem avui. 
  • Ideològiques. Capacitats pel pensament argumentatiu, especulatiu, retòric, també per a la raó pràctica, o la praxis d’Aristòtil. Suposa també tenir les bases per a la moral racional, encaminada a la phronesis, o perfeccionament del caràcter.
  • Espirituals. Comprensió del caràcter evolutiu de la consciència i el desenvolupament humà i participació en etapes avançades d’aquest desenvolupament. Per posar un autor no cristià, també va tractar-ne Aristòtil en la seva Teologia o ciència primera.

Es difícil tenir un desenvolupament avançat en totes les dimensions esmentades, tanmateix és un camí. A nivell personal, moltes vegades aprofundint en una de les dimensions es va trobant la necessitat d’aprofundir en les altres. Tanmateix una persona que desenvolupés molt una de les dimensions però deixés totalment de banda les altres, a parer de Jagot,  potser seria un excel·lent especialista però no una persona integral.

En les institucions educatives i formatives treballem en equip. Estem tots en camí, cadascú amb el seu bagatge i la seva riquesa. Es tracta doncs, des d’una pluralitat, de fer viure aquestes dimensions, des del lloc on s’estigui, potser parcialment en cada cas, però el que és important, sense perdre la visió de conjunt. Per contribuir entre tots a fer que les nostres institucions siguin també integrals, es a dir contribueixin al desenvolupament humà integral de tots els que en formem part. Que així sigui en aquest curs que ara comença.

Molt bon curs a tothom!