Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Article publicat a La Vanguardia el 23/9/2020)

La proposta d'incloure l'ensenyament de la religió islàmica en els centres públics ha suscitat debat. Alguns rebutgen la introducció de l'assignatura de religió islàmica argumentant que l'educació pertany a l'esfera privada i que no hi hauria d'haver ensenyament de la religió a l'escola pública.

Per què i d'on ha sorgit aquesta manera d'entendre la religió en l'espai públic? S'entén així en tots els països? I pel que fa al cas de l'ensenyament de la religió islàmica, com es tracta en països propers?

Contextualitzem aquest debat en l'àmbit més ampli de les relacions entre confessions religioses i estats. Vegem-ne les seves arrels històriques:

La sortida de la guerra dels 30 anys a Europa es va donar en la forma d'uns regnes en els que cada sobirà pertanyia a una Església. Molts d'ells van ser regnes monoconfesionals on tots els súbdits tenien la mateixa religió del monarca. Les minories d'altres confessions es van convertir o no es van sentir còmodes. Conegut és el cas de les minories calvinistes d'Anglaterra que, tot i ser tolerades, van emigrar a Nova Anglaterra. El caràcter monoconfesional es va donar en diferents confessions (catòlica, luterana, ...). No obstant això en zones geogràficament intermèdies els monarques van permetre l'existència de minories. Van ser regnes multiconfessionals. Per exemple Holanda, Anglaterra o alguns regnes de l'actual Alemanya.

Després de la revolució francesa i les revolucions liberals, quan es van anar creant els estats laics tal com els coneixem, es va donar un patró diferent de les relacions Església-Estat en països monoconfesionales i multiconfessionals. Seria llarg analitzar-lo, però en els primers la pugna entre els anticlericals i el clericalisme va generar un conjunt d'assumpcions liberal-il·lustrades segons les quals la "neutralitat" de l'estat va significar excloure la religió de la vida pública i per tant de l'estat. Als països d'arrel multiconfessional, en canvi, "neutralitat" de l'estat va significar no interferir, permetre i fins i tot donar suport a les diverses confessions, majoritàries o minoritàries, sense fer més problema del fet religiós. Es va generar una manera diferent d'entendre què vol dir "neutralitat". Per tant, encara que els estats avui siguin laics, preserven una tradició i es donen unes mentalitats arrelades en les societats, sobre religió i neutralitat de l'estat en les que ressonen encara els esdeveniments de la història breument esmentats.

Per situar el tema de la religió islàmica a l'escola, pot ser adequat tenir present aquest marc més ampli de les relacions Església-Estat. En general, en països de tradició multiconfessional ha estat menys problemàtic impartir la religió islàmica i, des de fa ja anys, es va incloure a l'escola pública.

Així a Alemanya més de 50.000 alumnes de 800 escoles públiques reben classes de religió islàmica, segons les estadístiques dels 16 ministeris d'educació dels estats alemanys. Fruit de la recent onada migratòria hi ha uns 800.000 infants musulmans entre 6 i 18 anys i per tant un gran potencial de creixement. A Holanda estan establertes les escoles denominades "especials" públiques que tenen escolaritzats els dos terços de la població. Entre elles hi ha les escoles religioses. En general les escoles religioses són moderades en la perspectiva religiosa. Hi ha més de 50 escoles primàries islàmiques amb més de 12.000 alumnes. A Anglaterra hi ha més de 100 escoles islàmiques privades i unes 10 tenen finançament públic. Als USA, tot i l'11-S, hi ha escoles privades musulmanes, així com al Canadà. També algunes d'elles compten amb finançament públic. Als Països Nòrdics, pràcticament només existeixen escoles privades islàmiques amb finançament públic a Dinamarca i Suècia, països amb més immigració musulmana. Fa uns anys es va obrir a França, estat laic per excel·lència, el Lycee Averroes a Lille, el primer institut musulmà. És un centre concertat amb l'estat francès, com ja passava amb centres catòlics, protestants i jueus.

Això no vol dir que l'existència d'escoles islàmiques o l'ensenyament de la religió islàmica, fins i tot en països de tradició multiconfessional, no generi controvèrsia. Després d'anys d'experiència, els experts tanmateix coincideixen en que les classes de religió fomenten la integració i contraresten l'extremisme. Una persona formada en un estat laic en una tradició religiosa, si és moderada i respectuosa amb les altres, entendrà millor també altres religions i probablement serà una persona amb sentit de comunitat i diverses pertinences.

Podem convenir que alguna cosa haurem de fer quan en l'espai públic es dóna la diversitat de religions d'avui. Ens assemblem ara molt a un país multiconfessional. Podem, doncs, aprofitar l'experiència de països propers de tradició multiconfessional per abordar, com ells van fer, l'ensenyament de la religió islàmica a l'educació pública.