Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Poc abans de la Setmana Santa el Papa Francesc va realitzar la pregària extraordinària per l'actual pandèmia. Es va realitzar amb una sòbria i bella litúrgia i amb imatges excepcionals de la Plaça de Sant Pere buida, imatges que es repetiren durant els dies de la Setmana Santa i Pasqua. Ens va recordar que, com els deixebles en l'Evangeli (Mc 4, 35-41), anem junts en una barca. Podem, aplicant el simbolisme, interpretar que en una barca va la nostra família en aquest confinament, una barca és el nostre lloc de treball, les nostres institucions i organitzacions, els nostres països. Anem també en la barca de tota la humanitat. I "tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien" (v. 37). I com els deixebles sentim la nostra fragilitat, tenim por.

La crisi de salut actual ens recorda, efectivament, la nostra vulnerabilitat. Tot i l'avenç de la nostra civilització, hem de reconèixer que no ens podem sostreure en ocasions a les dinàmiques de la natura. I en el món natural algunes vegades actua la tempesta, el caos. Quan això passa potser l'única estratègia possible sigui tractar de preservar el valuós. En la nostra crisi actual, primer preservar la vida de les persones i en segon lloc el teixit productiu. En la natura, de caos sol sorgir un nou ordre més adaptatiu.

Hem de reconèixer amb humilitat que no sabem encara com serà el futur, sabem que més tard o d'hora ens en sortirem i que algunes coses hauran canviat. Hem de confiar en els científics que tenen el coneixement i la intel·ligència i en les autoritats que tenen la capacitat de prendre decisions amb agilitat i fins i tot aprenent a rectificar si les mesures no donen els resultats esperats, davant d'aquesta crisi sense precedents. Hi ha motius per confiar en els grans esforços que es fan. Tots els esforços són i seran necessaris i ben segur que estan sumant.

La humanitat ja va viure situacions semblants amb anterioritat. Els grups humans van sobreviure quan van saber col·laborar. La situació actual no és tan diferent, encara que els clans o tribus d'ara siguin moderns estats de milions de persones. En aquest temps tant excepcional la búsqueda de sortides individuals, comprensible i humana, no serveix de gaire. És una situació molt delicada, on hi ha poc marge, totes les cauteles són poques i només serveix la cooperació. El comportament de cada ciutadà és decisiu. Segur doncs que aquesta crisi ajudarà a una maduració dels valors socials. Tant de bo sorgeixi una societat més avançada i col·laborativa, ja que per sortir-nos-en d'aquesta amb la mínima afectació només serveix l’estricta cooperació.

Ens hi estan motivant els nostres recursos interiors, amb els quals estem equipats. Estem mobilitzant el desig de compartir, la motivació solidària del cor. Amb la gent afectada, amb els familiars que han perdut éssers estimats, amb la gent gran, agraint la tenacitat i generositat del personal sanitari i de les persones implicades en tots els serveis essencials, amb els que tenen nens o adolescents a casa, amb tots, i no ens podem oblidar de la gent que té greus mancances i que són més acusades aquests dies. Quants exemples diàriament coneixem de solidaritat i altruisme! Quan la sortida individual no funciona no hi ha càlcul de benefici possible en les motivacions, només val la generositat i la solució col·lectiva. Es posa doncs a prova la nostra humanitat. Tenim a més l'ocasió de practicar aquest altruisme i generositat amb les persones que tenim més a prop enfortint els vincles familiars i propers. Sortirem més conscients i enfortits. Aquest major contacte amb el dinamisme interior podrà proporcionar més serenitat i calma davant la por i incertesa.

Com en la barca de l'Evangeli a la qual ens referíem al principi, els deixebles van despertar a Jesús que va calmar les aigües. Que Jesucrist ressuscitat en la Pasqua, centrada aquest any potser més que mai en l'essencial, acompanyi la barca de la nostra humanitat!