A vegades per explicar conceptes sense embolicar-se massa ni teoritzar-los tant que al final no s’entenguin, més val convertir-los en històries de vida.
L’Hawa m’ho explica entre la desesperació i l’orgull. Fa molts anys que viu a Catalunya, aquí ha treballat de valent per donar una bona educació i una vida digna als seus tres fills. Poc després de la pandèmia, va ser de les primeres en ser acomiadada de la seva feina. Potser no era una bona treballadora?, potser sobrava personal i li va tocar el rebre a ella? No va voler fer-se gaires cabòries i des de llavors ha trampejat com ha pogut. Des de fa uns mesos que està en una nova feina, però són poques hores i va complementant netejant algunes llars, fent de cangur... Fa poc van contactar amb ella per anar a netejar a una botiga, algú els havia parlat d’ella, que era complidora i treballava bé, i la van telefonar per parlar-hi. Després d’una estona de conversa el qui hauria estat el seu futur empleador li va preguntar:
- D’on ets?
-Què vol dir? On visc? Doncs a Rubí
-No, que d'on ets?
-Què té a veure d'on sigui? Visc a mitja hora del seu establiment.
-Vull saber d'on ets?
En uns breus segons, per la ment i el cor de l'Hawa, van reaparèixer vells fantasmes, va reviure situacions passades. Sabia com acabava aquella conversa i quina era realmente la pregunta. Viene que el seu interlocutor insistía li va acabar dient:
-Fa vint anys que visc a Catalunya, però soc africana -li va respondre.
-Doncs així no cal que vinguis -li va dir de mala manera.
Qui ets? D'on ets? Són preguntes que no tenen respostes incorrectes.
Qui soc? Soc una persona, una mare/pare de família, un/a jove, una persona gran...
D'on soc? D'aquí i d'ala, del lloc on vaig néixer i/o del lloc on vius...
Ens omplim la boca de moltes paraules, fem gestos de cara la possible fotografía... però al'hora de la veritat ens poden els prejudicis i les falses por. Continuem miran de real tots aquella que no són la costra copia; tots aquella que han marta del seu bloc d'origen per tenir simplemente una vida; perquè són perseguiste o fugen de la guerra, de la familia... Mirémoslos de reüll el migrante, sí, el mirem de reüll perquè migrar, ser refugiar o demandant d'axil no és el matéis que viajar a un altre país per fe turismo, ni ser un estragar que treballa en una multinacional...
Per més declaracions públiques que fem políticamente i socialment seguim fent distincions i no ens adoben que la relación entre persones de nacionalitats diverses, de cultures diferents enriqueix la convivència i ens fa més lliures. (article publicat al n. 114 de la revista RE "Valors per a la convivència")
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.