Vés al contingut
Papa Francesc

Aquestes són les paraules que digué el bisbe i màrtir Sant Fructuós, quan camí del martiri esdevingué testimoni de fe, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, com uns nous Ananies, Azaries i Misael.

A prop de complir-se un any de la mort del bisbe Francesc Pardo, la diòcesi de Girona continua sense un pastor que acompanyi la fe dels gironins, tot i la bona feina de mossèn Lluís Suñer com a administrador diocesà.

La trobada del papa Francesc el dissabte 4 de febrer amb els preveres de Barcelona, m’ha fet pensar com hauria de ser i quin tarannà hauria de tenir el nou bisbe de Girona. En primer lloc, Francesc animà el preveres a ser “companys de viatge” dels joves. També el nou bisbe de Girona hauria de ser company de camí dels cristians gironins.

El papa també demanà als mossens barcelonins que sabessin “respectar els processos personals”, perquè els cristians “visquin la seva llibertat” sense “manipular les consciències” i que s’apropessin als joves “sense donar-los ideologia”, un procés que demana paciència, els va dir el Papa. El nou bisbe de Girona també hauria de ser un pastor que respectés els processos personals de cadascú (mossens, religiosos i laics) “sense manipular les consciències”, tot acompanyant els cristians gironins amb paciència i sabent “col·laborar amb tothom”.

De la mateixa manera que el Papa demanava als mossens barcelonins de fer-se presents en la vida lúdica, cultural o esportiva dels joves, també el nou bisbe de Girona (com ho va fer el bisbe Francesc Pardo), hauria d’inserir-se en la realitat de la diòcesi.

En el discurs escrit que el Papa va lliurar als mossens de Barcelona, amb consells que hauria de fer seus el nou bisbe de Girona, Francesc els demanava de “rebutjar el ‘carrerisme’ i la doble vida”, a més “d’abraçar la creu i les mediacions de l’Església”, tenint present que l’Església està formada majoritàriament pels laics, que cal escoltar i acollir.

El Papa també demanava als mossens de “cercar la fraternitat en tots els àmbits socials”, cosa que va fer (i molt bé) el bisbe Francesc Pardo i “aprendre i ensenyar a acollir tothom”. Un altre consell que el papa donà és la importància de “treballar amb tothom, de cercar solucions de consens i de viure amb esperit lliure”.

El papa Francesc recordava als mossens que “Jesús ens crida des de la nostra pobresa, des de la nostra fragilitat”, com també el nou bisbe de Girona haurà de ser conscient de la seva pobresa i fragilitat, per tal de “respondre a aquesta crida amb un propòsit perenne de conversió”.

Finalment, i això és molt important en un pastor, el papa demanava als mossens que fossin “capaços de misericòrdia, no donant lliçons sinó testimoniant una experiència d’intimitat amb Déu”.

Uns mesos abans de trobar-se amb els mossens de Barcelona, durant l’audiència dels dimecres, el 26 d’octubre de l’any passat, el papa Francesc donava unes senzilles claus per ser un bon pastor. El bisbe de Roma deia que per acompanyar les comunitats cristianes, és important “mantenir el contacte amb el poble de Déu, amb el poble fidel, perquè aquí hi ha la unció del poble de Déu: les ovelles”. I el Papa continuava així: “Si rebutgem les ovelles serem uns bons teòrics, un bons filòsofs, uns molt bons curials, però haurem perdut la capacitat d’olor a ovella”.

I encara, el 2021, adreçant-se als nous bisbes, el Papa els demanava que tinguessin “un estil de vida pobra, sense considerar el seu ministeri, un poder, sinó un servei”. El Papa aconsellava els bisbes que “no es convertissin en buròcrates”, ni que “es tanquessin als palaus de poder”, ni que “s’escandalitzessin dels pecats i de la fragilitat dels altres”. El Papa els demanava també de “no amagar els problemes sota les catifes”, que fossin “propers, dedicant més temps a la gent que als despatxos” i que “coneguessin i abracessin la realitat, escoltant, fins i tot, el que no és agradable d’escoltar”. El Papa, finalment, recordava als bisbes la importància d’estar ben a prop dels preveres ja “que el mossèn és el veí més proper del bisbe”.

També he pensat que el nou bisbe de Girona podria fer ben seves aquelles paraules, tan senzilles, tan profundes, tan plenes de la frescor de l’Evangeli, que el bisbe Pere Casaldàliga va escriure amb motiu de la seva ordenació episcopal.

Sant Benet al capítol IV de la seva Regla ens demana als monjos (i d’alguna manera també a tothom), de “no desesperar mai de la misericòrdia de Déu”. També el nou bisbe de Girona hauria de ser un home misericordiós, que donés esperança, joia i consol al poble que l’espera de fa temps.

Com ovelles sense pastor, malgrat la bona tasca de mossèn Lluís Suñer, i després de gairebé un any de la mort del bisbe Francesc, els cristians de Girona han d’estar segurs que “no us mancarà pastor”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.