“El negoci més gran és la venda d’armes”

Aquestes són les valentes paraules del papa Francesc a l’entrevista que Davide Banzato li va fer a la Casa Santa Marta, on el bisbe de Roma viu.

Un any després que les tropes de Putin envaïssin Ucraïna, el papa deia en aquesta entrevista que “una guerra és ferotge”, sobretot pel dolor i la mort de tantes i tantes persones, i també perquè “ha provocat una crisi econòmica i financera” a tot el món, que afecta, d’una manera especial, els més pobres. El papa ens recorda el drama dels nois ucraïnesos que “han oblidat somriure”. I “treure un somriure a un nen”, com diu el papa, és una tragèdia.

La guerra desencadenada per Putin, que atempta contra el dret internacional, amb la mort de soldats i civils ucraïnesos i també de soldats russos és, un altre cop, com a la Bíblia: es repeteix de nou, la mort d’Abel a mans de Caïn. El papa, que ha denunciat diverses vegades la indústria bèl·lica i la fam de tants milions de persones, afirma en aquesta entrevista que “si durant un any no es fabriquessin armes, m’ho va dir un tècnic”, deia Francesc, “s’acabaria la fam al món”. Això mateix ha afirmat Iñaki Alegria, metge i missioner, quan ha dit que “l’aliment que es produeix al món pot abastir dues vegades tota la població, i no obstant encara hi ha un 10% dels habitants del planeta que passen fam”.

El papa es pregunta també: “I per què una guerra?”. I ell mateix es responia: “Perquè normalment un govern quan es debilita una mica, necessita una guerra per recuperar-se”, una estratègia que el papa qualifica així: “És molt lleig”.

Davant el drama de la guerra i de la fam al món, quan acabem de celebrar la Campanya de Mans Unides contra la fam, el papa ens convida a “mirar horitzons diferents”, perquè “mirar els horitzons de la vida, significa mirar l’esperança”.

El crit del papa a favor de la pau s’adreça sobretot als joves, als quals els demana que “cadascun de vosaltres es converteixi en un poeta de la pau”. Per això Francesc convida els joves “a pensar d’una manera gran”, inspirats en l’exemple de Martin Luther King i en el papa Joan XXIII i la seva encíclica, “Pau a la terra”. El papa Francesc, que demana que els joves siguin artesans de pau, els convida a “tenir gestos d’acollida, de trobada, de compassió, de perdó, de servei”, gestos, com diu el papa, “fets amb el cor”.

Fa unes setmanes, el papa demanava també que “el príncep de la pau porti consol als cors ferits i a les nacions en guerra”, com a Ucraïna i a tants països que viuen l’horror de l’odi i la violència.

Caldria que els polítics recordessin que la venda i la compra d’armes, taca de sang els governs que fan negoci amb la mort dels qui cauen al front de guerra. I que el material bèl·lic que fabriquen els estats, està matant milers de germans nostres.

I si la venda d’armes és una immoralitat, encara ho és més si tenim en compte que un any sense fabricar armes, acabaria amb la fam en el món. I és que els diners destinats a fabricar armes, maten de fam milions de persones.

Com deia al seu Facebook la gran ninotaire Pilarín Bayés: “Que difícil és firmar la pipa de la pau. Arribar a un acord. Fer net. No guardar rancor. Donar la mà a l’enemic quan guanya. Acceptar la majoria. Ser justos” en definitiva.

És escandalós que els governs que fan negoci amb la venda d’armes, siguin tan insensibles al crit de les víctimes de la guerra i de la fam. Per això el dimecres 22 de febrer, a l’audiència general, el papa demanà “un alto al foc i negociacions de pau” per aturar la guerra “absurda i cruel d’Ucraïna”.

Així com Nietzche aconsellava “la victòria i no la pau”, Jesús, ens dona la seva pau, no com la dona el món, que sempre és fruit de la força i no del diàleg, ja que és el qui guanya que imposa la seva pau al qui ha perdut. Per això durant l’Àngelus de l’1 de gener passat, el papa deia: “En tot el món sorgeix el crit del no a la guerra, no al rearmament i que els recursos es dediquin al desenvolupament”.

Tant de bo els governs, i també l’espanyol, que fan negoci amb la venda d’armes, escoltin les paraules del papa a favor de la pau i de la fi de la indústria armamentística, per així construir un món més pacífic, més solidari i més fratern.