Gràcies als nous mitjans de difusió, i a la generositat de la gent, he tingut la possibilitat d’escoltar una concisa explicació del que tracta Tomàs d’Aquino a la Summa de Teologia sobre la necessitat i l’essència de la gràcia. Potser destacar-ne alguns punts permetrà de fer-ne la reflexió.
-Déu ens estima no perquè siguem bons sinó perquè Ell és bo i vol compartir amb nosaltres la bondat de la seva naturalesa divina.
-La Teologia cristiana pot donar a la paraula gràcia dos sentits: a)l’amor o favor immerescut de Déu envers nosaltres; b)el do o bé que obtenim de Déu com a resultat d’aquest favor immerescut, és a dir, l’efecte de l’amor de Déu en nosaltres. Aquest segon sentit és el de la gràcia per a Tomàs d’Aquino.
-Cal distingir la gràcia de l’essència dels éssers. L’essència de l’ésser és el principi que fa que un ésser actuï ordenat envers una finalitat que li ha estat donada.
-L’ésser humà és un do de Déu i pot fer coses, com conèixer veritats sobre el món, saber veritats sobre el bé i el mal i construir o fer amics, famílies, cases, ciutats i societats amb la intenció d’assolir el bé comú. Per Tomàs d’Aquino, però, l’ajut que necessitem de Déu per fer totes aquestes coses no són gràcies.
-La naturalesa ferida que hem heretat dels nostres primers pares ens ha fet esclaus del pecat i fa que el nostre desordre no es permeti distingir entre el bé i el mal ni saber triar.
-Necessitem la gràcia per guarir les ferides del pecat original i per conèixer i estimar Déu tal com Ell coneix i estima.
-Aconseguir el que acabem d’esmentar és quelcom sobrenatural, per damunt de les nostres possibilitats. Encara que la nostra naturalesa irracional tingui una certa obertura cap al sobrenatural cal que aquesta sigui activada per l’oferiment de la gràcia de Déu.
-Sant Tomàs d’Aquino destaca que nosaltres no podem ni començar a desitjar aquesta comunió personal amb Déu, a no ser que Déu desperti en nosaltres la possibilitat de gràcia. Els ajuts sobrenaturals de Déu són la gràcia que no mereixem i que sobrepassen la nostra naturalesa.
-La mentalitat sobre la necessitat i l’essència de la gràcia en Tomàs d’Aquino és molt diferent a la de la nostra cultura contemporània, que considera que podem plaure a Déu i evitar el pecat només amb el nostre esforç.
-Per Tomàs d’Aquino, per tant, l’Amor immerescut de Déu és el primer principi de salvació.
Hem de saber que hi ha igualment maneres de refusar la gràcia, qüestió que mereix, però, una atenció a part.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.