Fruits madurs i excel·lents de la vinya del Senyor

Uns dies abans de sant Jordi, màrtir patró de Catalunya, el papa Francesc ha dedicat la Catequesis en l’audiència general del dimecres als màrtirs de l’Església. El Papa ha volgut destacar sobretot que hi ha més màrtirs al s. XXI que no pas als primers segles del cristianisme. Francesc ha descrit el màrtir al s. XXI dient que “No han de ser vistos com herois que han actuat individualment, com flors que han brotat en un desert, sinó com fruits madurs i excel·lents de la vinya del Senyor, que és l’Església”. Per al cristianisme el màrtir és tota persona que doni testimoni de la Veritat, ja sigui d’obra o de paraula, o bé que actuï en favor de la mateixa. El testimoni, però, dels primers cristians sorprengué en gran manera els germans de comunitat per la fortalesa que mostraren els que lluitaven per la Veritat fins a la mort. D’aquí que reservessin el nom de màrtir per als que defensaren el misteri de la vertadera religió amb el vessament de la seva sang.

Seguint amb les paraules de Francesc el màrtir és “el testimoni cristià present a cada racó de la terra” i actualment trobem els principals màrtirs als països en guerra o als països on els cristians son perseguits per causa de la seva religió. En una societat com la nostra, submergida en un debat constant sobre la vivència i el testimoni de la fe, no deixa d’interpel·lar l’existència de màrtirs contemporanis nostres que son capaços de viure sense defugir el vessament de la pròpia sang. En alguns països el testimoni dels màrtirs uneix fins i tot gent de religions diferents, màrtirs que son assassinats per fanàtics que no distingeixen entre les víctimes pel fet de pertànyer a una o altra religió.

Sant Jordi fou el cavaller que morí l’any 303. La causa de la seva mort, després d’haver estat martiritzat i decapitat, no fou altra que la de no voler complir les ordres de l’emperador Dioclecià, que el feia perseguir cristians. Les llegendes i històries fantàstiques sobre aquest personatge sorgiren de seguida arreu. Un exemple n’és la llegenda amb el drac i la princesa que coneixem a Catalunya.

Des dels màrtirs del s. XXI que ens recordava el papa Francesc a la Catequesi del dimecres, el màrtir sant Jordi, patró de Catalunya, que commemorem aquest mes, fins a la Passió de Jesucrist que hem celebrat tot just fa uns dies, abans de la Pasqua, tot condueix a una radicalitat que pot semblar molt difícil d’assolir.

No podem desitjar cap vessament de sang, encara que molts màrtirs hagin considerat el martiri com un do que, com a tal, només Déu els podia concedir. El que sí pot desitjar tot cristià, inspirant-se en els testimonis rebuts, és el do de la Paraula, el do d’una caritat (amor) perfecta i el do de saber complir la voluntat del Pare. La voluntat de Déu que no demana mai impossibles i que sempre concedeix la seva gràcia per poder acostar-nos-hi.