Després de la Pentecosta

“I se’ls van posar com unes llengües de foc a sobre cada un dels que estaven allí reunits, i després, què?”

“I després, què?” és una pregunta infantil relacionada amb les lectures del diumenge de Pentecosta. Com si després del seguit d’esdeveniments rellevants que han tingut lloc en la vida de Jesús, després de la passió, la mort, la resurrecció i les aparicions als deixebles, l’aparició de les llengües de foc sigui el final més adient per concloure amb tota la vida de Jesús entre els homes i les dones aquí a la terra.

Després, segons com ens ho mirem, ja podríem venir nosaltres, cristians del segle XXI. Després dels que estaven allí reunits i se’ls posaren a sobre com unes llengües de foc, segons explica el llibre dels Fets dels apòstols, o després que, segons explica l’evangelista Joan, Jesús s’aparegués als deixebles i aquests rebessin l’Esperit Sant.

Després, podríem referir-nos a les persecucions dels primers de molts cristians. O bé referir-nos als viatges de Pau i als viatges de molts missioners d’ara i de sempre. O ens podríem referir a les dones, les dels nostres dies que preguen i es reuneixen en les comunitats, igual com es reunien i pregaven les dones amb els primers deixebles.

Després, ens podríem endinsar en els dons de l’Esperit, que ja eren diversos abans que nosaltres tinguéssim la nostra pròpia concepció de la diversitat. Son els dons que sant Pau explicà en una de les seves epístoles als cristians de Corint. El do d’expressar-se amb saviesa, el do del coneixement, el do de la fe, el do de guarir, el do de fer miracles, el do de profecia, el do de discernir els esperits, el do de parlar en llengües i el do d’interpretar-les. Tots els dons distribuïts des del Baptisme per un sol Esperit.

I després, què? Podrien preguntar-se l’home i la dona cristians al segle XXI. El batejat, el confirmat, el qui ha rebut un sagrament. Encara, malgrat els segles, els testimonis que ens han precedit i l’Església que ens acull i acompanya en la fe, sembla que no es pugui evitar de demanar-se, i després, què?

Amb Crist, ressuscitat i glorificat, sabem que els primers deixebles, que han rebut l’Esperit Sant, després ja no restaran mai més a casa seva esporuguits i amagats. Després de rebre l’Esperit Sant, després que se’ls van posar com unes llengües de foc, foren enviats, igual com Jesús fou enviat pel Pare, moguts per l’Esperit Sant, que empeny els deixebles de Jesús, des de la Pentecosta i fins als nostres dies.