Descobrir l’espiritualitat

Si volguéssim fer una definició amb les nostres pròpies paraules de què és el que ens ha captivat o cridat l’atenció quan hem descobert els trets espirituals que distingeixen un sant o santa cristians podríem afirmar que moltes vegades sembla que ens trobem davant d’un excel·lent tractat de psicologia. Un tractat que s’endinsa més enllà de la nostra personalitat per fer-nos descobrir la nostra pròpia espiritualitat. Aquesta percepció és la que definitivament convida a seguir Jesucrist i molts dels sants i santes que han viscut imitant-lo. La persona es troba davant del que sembla ser un excel·lent tractat de psicologia que en un moment determinat de la seva vida li permet de descobrir-se de manera nova o diferent i perllongar per sempre més aquesta coneixença, si així ho vol i li és donat.

Dos sants paradigmàtics podrien ser Benet de Núrsia i Ignasi de Loiola. El primer amb la Regla Benedictina que recull la seva proposta de vida seguint el Crist, i el segon amb els Exercicis Espirituals on exposa les vies i camins que han de conduir l’exercitant a trobar-se amb Déu. Quan el creient descobreix l’Espiritualitat continguda en obres com els exemples esmentats s’adona que després del testimoni de Jesucrist a les Sagrades Escriptures, Déu no ha deixat de manifestar-se als homes i dones en tota la història de la salvació i fins als nostres dies. Aquest és un fet decisiu per tal de mostrar-nos el cristianisme com una religió per a ser viscuda en els nostres dies i en la nostra vida. El cristianisme no és un fet allunyat de la nostra realitat que va manifestar-se en la persona de Jesucrist fa 2000 anys per quedar oblidat per sempre més.

De l’autoconeixement que extraiem de sant Benet, sant Ignasi, i dels sants que cadascú tingui per més pròxims, n’obtenim unes fonts de vida. Aquestes fonts de vida, juntament amb l’Evangeli, ens han de permetre de viure la vocació que Déu proposa a cada home i cada dona, sense oblidar la participació en els sagraments que ens son igualment oferts.

La lectura meditada de les obres sagrades ens fa adonar que no som en aquesta vida per atzar. Des que naixem fins que morim Déu ens ha posat a la terra com a criatures predilectes seves. Hem estat creats per anar-nos configurant amb Ell i col·laborar activament en la cura de la Creació. Anar-nos configurant a imatge del qui ens ha creat únicament per amor i fins a l’encontre definitiu amb Déu.

Si bé les nostres mancances, imperfeccions i errades semblen no tenir límit, tampoc no té límit la misericòrdia de Déu. Misericòrdia que descobrim en la nostra vida de cristians, en la pregària, i que moltes vegades se’ns manifesta través dels nostres semblants.

El projecte que ens ofereix Jesucrist, juntament amb els seus sants, està fundat sobre la fe, l’esperança i la caritat. Per la fe creiem que Déu és més gran que els nostres dubtes; per l’esperança creiem que Déu té sempre la darrera paraula; i, per la caritat, descobrim que només amb l’amor lliurat podem acostar-nos a Déu i viure, ja a la terra, el seu Regne.

Des dels primers cristians i fins als nostres dies ens sabem cridats a viure la fe en comunió amb tots els cristians. Les hores de pregària solitària de Jesús i els sants no els aparten dels seus sinó que els hi apropen. És tota l’Església la que viu i celebra la fe de manera comunitària.

I, com a conclusió de l’autoconeixement al qual ens hem referit, els cristians ens reconeixem fills d’un sol Déu. L’únic Déu que pot donar als homes i les dones una vida plena de sentit. Sant Benet i sant Ignasi mostren d’aquesta manera com predisposar-nos-hi:

“Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor, i acull de bon grat l’exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica.” (Del Pròleg de la Regla de sant Benet)

“Et demano Jesús, que per a mi t’has fet home, que et conegui internament, com un amic a un amic, perquè així t’estimi i et segueixi.” (Coneixement de Jesús, Ignasi de Loiola)