Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Patriarca Irinej, s’ha adormit en la pau del Senyor i aquest diumenge, 22 de novembre, ha tingut lloc el seu funeral i enterrament en la Cripta de la Catedral de Sant Sava a Belgrad.

Aquesta proximitat de temps fa que el nostres pensaments s’adrecin a ell amb tristesa per la seva partença i, al mateix temps, amb el record del seu rostre benvolent i acollidor quan, el maig del 2014, un grup d’estudiants i sacerdots vàrem visitar el Patriarcat de Sèrbia. Ell ens va acollir amb amor fraternal i es va ocupar que ens acompanyessin per visitar l’Escola d’Art, la Facultat de Teologia i els molts monestirs medievals, a més de la catedral de Sant Miquel i de Sant Sava, en la qual ara el seu cos reposa en la cripta.

Quan Irinej va ser investit com a nou Patriarca de Sèrbia l’any 2010, en l’antic patriarcat de Pec, a l’oest de Kosovo, en presència de milers de persones, soldats italians de la força internacional sota el comandament de la OTAN van garantir la seguretat durant l’acte.

En el seu discurs d’investidura, Irinej, va fer una crida als pobles serbi i albanès i tots els qui viuen a Kosovo “a la pau i a la vida en comú, sempre basada en la justícia de Déu i de l’home”, Kosovo, digué: “té suficient espai per a la vida i lloc per a la convivència del poble albanès, serbi i d’altres... durant segles aquests dos pobles han viscut junts... per què no podríem fer-ho ara?”. En aquesta cerimònia van estar presents membres de l’Església catòlica, de les comunitats islàmica i jueva a Sèrbia, entre altres personalitats....

Molts serbis consideren Kosovo com el bressol de la seva nació, identitat i cultura, ja que la regió va ser el centre d’un modest imperi medieval serbi i en ella s’hi troben uns 1.300 monestirs i esglésies, molts d’ells medievals.  Recordem que, el febrer de 2008, la cúpula de la majoria albano-kosovar proclamà la independència de Kosovo, que Sèrbia no reconeix i segueix considerant Kosovo com part del seu territori.

El Patriarca, des de sempre va donar suport al diàleg entre aquests dos pobles...

Ara, que ja reposa i ha marxat d’aquest món,  desitgem que el seu testimoni de reconciliació en aquesta terra sigui un ferm propòsit per les noves generacions... i que el perdó i el diàleg doni bons fruits de convivència, tot respectant els llocs sagrats.

I el record torna aquell dia,  en què, entrant en la sala del Patriarcat, li vam poder entregar en mà, un vídeo sobre la Vida de Santa Eulàlia de Barcelona, donant testimoni d’aquesta santa barcelonina, que per justícia, davant dels poders totalitaris del món,  amb valentia va oferir la seva vida per amor a Aquell que és la Vida.

Vjêcnaja Pamjat. Que la seva Memòria sigui Eterna!