Comentari a la segona lectura de la Festivitat de l’Epifania del Senyor.
“M’ha fet conèixer el seu designi” La paraula grega traduïda per designi és la paraula “mysterion”. És una paraula rica de contingut; en el món profà i pagà es refereix als secrets religiosos, confiats només als iniciats amb el deure de no ser comunicats per ells als mortals comuns. En l’Escriptura té diferents significats. En un primer nivell de significat “mysterion” faria referència a les coses ocultes o secretes, no obvies per l’enteniment”, és el sentit que té a 1Co 13,2 i 14,2. Aprofundint en el seu significat “mysterion” fa referència al pla de Déu de proporcionar la salvació als homes a través de Crist, que abans estava amagat però ara es revela, és el sentit que trobem a Rm 16,25-26. En els sinòptics trobem el terme quan Jesús diu als deixebles que els ha estat donat de conèixer els designis secrets del Regne de Déu (Mt 13,11; Mc 4,11; Lc 8,10).
En el text que comentem avui (Ef 3,2-3a.5-6) el terme “mysterion” es refereix al propòsit de Déu d’afavorir també els gentils amb la salvació a través de Crist. En el càntic de lloança al Senyor del capítol primer l’autor de la carta ja parla del “mysterion”: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: Ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9). El text mostra una voluntat de salvació universal per part de Déu i aquesta universalitat vol dir que en la salvació hi son inclosos tant els jueus com els gentils o pagans. Aquest tema l’autor de la carta l’exposa detalladament a la segona part del capítol segon que precedeix el text que llegim avui. “De dos pobles n’ha fet un de sol destruint el mur que els separava” (2,14). “Allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol la nova humanitat” (2,15). Quan en el verset 6 del nostre text dirà que “tots el pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” no fa altra cosa que referir-se a la separació existent entre jueus i pagans que ha quedat desfeta desprès de la mort i resurrecció alliberadores de Jesús.
El problema de les relacions entre jueus i pagans cristines ve dels mateixos inicis de la vida de les primeres comunitats cristianes. Fins la destrucció de Jerusalem durant la guerra del 66-70 la qui portava la veu cantant pel que fa a les directrius de la vida de les comunitats fou la comunitat de Jerusalem de parla hebrea i influenciada per les tradicions judaiques. El primer conflicte s’esdevingué amb els dirigents de la comunitat de llengua grega formada per conversos que havien anat a Jerusalem en motiu de les peregrinacions o simplement perquè vivien a Jerusalem i sabien grec. El conflicte es resolgué amb el reconeixement dels set dirigents dels cristians de parla grega (Ac 6,1-7).
La mort d’Esteve i la guerra del 66-70 provocà una fugida de Jerusalem de molts creients. Hi hagué una escampada (Ac 8,2) i alguns anaren a parar a Antioquia. Allà predicaven als pagans i batejaven sense passar prèviament pel judaisme. Davant d’això alguns de Jerusalem anaren a Antioquia per exigir la circumcisió als nous creients per ser salvats. Pau i Bernabé anaren a Jerusalem per resoldre el conflicte i s’acordà recomanar als pagans convertits la pràctica d’algunes prescripcions jueves (Ac 15).
Es trigà bastant de temps a resoldre el reconeixement dels pagans convertits pel que fa a la igualtat amb els creients provinents del judaisme. La carta als Efesis representa un pas endavant respecte a l’argumentació del llibre dels Fets dels Apòstols. En aquest llibre sembla que s’arriba a un acord de convivència mentre Efesis va més enllà i apunta als drets fonamentals dels pagans, drets equiparables en dignitat als de l’Israel històric que en el nostre text estan expressats pels termes herència i promesa. Efesis no pensa en cap acord, argumenta que la unitat de jueus i pagans prové d’un projecte de Déu que preveu la unitat de tot en Crist.
Festivitat de l’Epifania del Senyor. 6 de Gener de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.