Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El conegut passatge (Mc 8,27-35) en el que Jesús pregunta qui és ell el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. El text evangèlic presenta tres parts ben diferenciades: a) la pregunta de Jesús sobre qui és ell, seguida de les respostes de la gent i de Pere (vv. 27-30); b) l’anunci de la mort i resurrecció de Jesús (vv. 31-33); c) una instrucció sobre les noves condicions de seguiment a Jesús (vv. 34-35).

Jesús fa la pregunta tot fent camí. Fer camí ja ha aparegut en altres passatges anteriors de l’evangeli de Marc. Joan és enviat a preparar el camí del Senyor (1,2.3), Jesús fa camí amb els deixebles (2,23), els missatgers enviats no han de portar res pel camí (6,5). En el text que ens ocupa Jesús va preguntant tot fent camí. Cap on van?. En la perspectiva global de l’evangeli el terme del camí és Jerusalem i allà Jesús ha de morir. En aquesta conjuntura el fer camí amb Jesús pren unes connotacions molt serioses. Cal definir bé les postures i cal que els deixebles sàpiguen ben bé on van i a qui acompanyen, per això es converteix en una necessitat imperiosa saber qui és aquest Jesús amb el qual els deixebles fan camí.  

El text presenta les opinions de la gent fetes arribar a Jesús per mitjà dels deixebles. Uns l’identifiquen com Joan Baptista, líder d’un moviment de caire messiànic, altres l’identifiquen amb Elies, profeta esperat que havia de precedir l’adveniment del Messies, altres posen Jesús a l’altura dels grans profetes d’Israel. A Jesús, però, l’interessa l’opinió dels deixebles. Marc ha començat el seu evangeli afirmant que Jesús és el Messies el Fill de Déu, per tant sembla que Pere l’ha encertat amb la seva resposta. El que passa és que Pere pensa en el Messies violent que ha d’alliberar Israel del poder opressor dels romans. És com si estigués dient a Jesús: Ets el Messies, decideix-te, ha arribat l’hora de passar a l’acció.

Jesús corregeix immediatament la visió triomfalista de Pere i els deixebles anunciant la seva mort i resurrecció. De cap manera era concebible pel judaisme el patiment i la mort del Messies, per això Pere s’encara aïradament amb Jesús. El verb usat té molta força, va molt més enllà del simple “dir” o “respondre”. El verb grec aquí usat “epitimaô” vol dir renyar, increpar, conjurar. Marc el posa en boca de Jesús quan aquest es dirigeix als esperits malignes a la sinagoga de Cafarnaüm (1,25). En el nostra text apareix tres vegades, quan imposa silenci als deixebles, quan Pere, com hem dit, increpa Jesús i quan Jesús llença el conjur a Pere: Ves-te’n d’aquí Satanàs. El temptador que apareix al començament del relat evangèlic (1,13) reapareix aquí en la persona de Pere que vol apartar Jesús del veritable messianisme que passa per la creu.

En els tres anuncis de la seva passió (8,31; 9,31; 10,33-34) Jesús es presenta com el Fill de l’Home. Si ens atenem a les funcions que els textos de l’apocalíptica jueva atribueixen al Messies i al Fill de l’Home es pot dir que ambdós són equiparables. Si era impensable que el Messies patís i morís també ho era el Fill de l’Home. En els anuncis de la passió, Marc en comptes de revestir el Fill de l’Home amb les característiques que li atribueix l’apocalíptica, l’evangelista el descriu amb el trets d’un altre personatge singular de l’Antic Testament: el servent del Senyor (Is 52,13-53,12). Jesús revela que entra plenament en els plans de Déu que el seu messianisme sigui un veritable fracàs als ulls dels dirigents religiosos i del pensament tradicional del judaisme. El fracàs, però no serà definitiu.

Els deixebles saben que Jesús és el Messies, però no accepten que aquest vagi en una direcció diferent del que esperaven. S’imposen unes noves condicions pel seguiment: “negar-se a si mateix”, és a dir, renunciar als propis criteris i expectacions, “carregar la pròpia creu” acceptar les contrarietats que pugui comportar l’opció per Jesús, “seguir Jesús” adaptar l’estil de vida a les exigències del seu projecte.

Diumenge 24 durant l’any. 12 de Setembre de 2021