Un judici diferent

És molt coneguda la tercera paràbola del capítol 25 de l'evangeli de Mateu sobre el judici a les nacions que s'esdevindrà a la fi del temps (Mt 25,31-46), la llegim aquest diumenge festivitat de Crist Rei. Qui són aquestes nacions? A l'evangeli de Mateu es produeix un gir que cal tenir en compte a l'hora de parlar del judici de les nacions. En l'episodi de la cananea (Mt 7,24-30), Jesús diu a la dona: "únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d'Israel" (v.24), però aquest Israel no respon al missatge de Jesús i es tancarà en banda al seu oferiment de salvació. Això es veu en la resposta dels convidats a les noces del fill del rei (22,1-14), tots els primers convidats s'excusen per no anar-hi. També trobem una crítica molt dura contra els mestres de la llei i fariseus que no fan ni deixen fer: "Ai de vosaltres que tanqueu a la gent l'entrada al Regne del cel. Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que volen entrar-hi" (Mt 23,13). La conclusió és evident, "el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar" (Mt 21,43).

Aquest poble seran els seguidors de Jesús, les comunitats cristianes, la nova església que prendrà la torxa de l'Israel històric que quedarà integrat en el conjunt de tots els pobles, destinataris de la predicació dels nous missioners, els nous predicadors. Vist aquest panorama, s'entén que Jesús digui a l'acabament de l'evangeli: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat" (28,19). El projecte s'ha capgirat, si Israel no accepta Jesús, ja l'acceptaran uns altres. La paràbola del judici s'ha d'entendre desprès d'aquest mandat de Jesús, encaminat a la missió universal. Israel havia de donar comptes del seu comportament, les nacions de la terra, receptores del missatge i l'oferiment de Jesús també n'hauran de donar, no se n'escaparan pas. El judici segueix a l'obra missionera universal de la comunitat cristiana. És el colofó a la tasca que els deixebles han d'acomplir entre el temps del ministeri de Jesús i el final de la història. El judici segueix a la oportunitat que haurà tingut tothom de respondre a la predicació de la comunitat cristiana.

En l'apocalíptica clàssica, el judici havia de versar sobre el mal que les nacions havien fet al poble d'Israel (Jl 4,2). Ara es produeix un gir, el judici està centrat en l'acceptació de Jesús que ha fet seva la causa del pobres, tant que hi ha una total identificació entre aquests i Jesús. I la causa dels pobres és una constant en l'evangeli de Mateu.

Donar menjar o beure, acollir els forasters, vestir el despullat, visitar els malalts o els presoners, directa o indirectament surt en un moment o altre de l'evangeli. Els missioners enviats reben el manteniment d'aquells que els acullen (10,9). Jesús demana als deixebles que siguin ells els qui donin menjar (14,16) i lloa el simple gest de donar un got d'aigua (10,42). L'exigència d'estimar els enemics, (5, 43-48) implica, per descomptat, l'acolliment al foraster. En la recomanació de donar el mantell a qui et posa un plet pel vestit (5,40) s'hi veu el compliment del Deuteronomi que obliga a no deixar sense mantell un pobre (Dt 24,12). Als deixebles enviats, Jesús els dóna el poder de guarir malalties (10,1) i és constant a l'evangeli la preocupació de Jesús pels malalts (4,23s; 8,17; 9,35). La bona acció de visitar els presoners es dedueix de la notícia dels deixebles de Joan adreçats a Jesús. Se suposa que hi van des de la presó on visitaven Joan (11,2).

Els qui fan les bones obres no saben que ho fan a Jesús. No calculen treure'n beneficis ni fer mèrits davant de Déu. És una forma d'actuar que només veu les necessitats dels altres, la seva indefensió, la seva poca cosa. Només pensen en els necessitats. La motivació fonamental és fer el bé per fer bé. A falta de la presència històrica de Jesús, resten els petits amb qui Jesús s'identifica. La gràcia està en descobrir-ho amb temps.

Diumenge 34 durant l'any . Festivitat de Crist Rei. 26 de Novembre de 2017