La dona i la serp

LA DONA I LA SERP

A la primera lectura d’avui, festivitat de la Immaculada, es llegeix un fragment del capítol 3 (9-15.20)del llibre del Gènesi. Desprès de l’incompliment del manament de Déu, la lectura comença amb la confrontació de Déu i la parella (8-13) i la maledicció de la serp per haver temptat la dona (14-15); acaba amb la imposició del nom a la dona per part de l’home. La narració de Gn 3 és una reflexió sapiencial, que usa el llenguatge mític i simbòlic per parlar de l’experiència històrica d’Israel.

La lectura litúrgica comença exposant el neguit d’Adam, contrastat amb la tranquil·litat de Déu, que es passeja pel jardí. El coneixement pretès, menjant el fruit de l’arbre del coneixement, ha aconseguit que Adam i Eva s’adonessin de les seves limitacions. El coneixement adquirit els ha portat a prendre consciència de la seva autèntica condició humana, que es troba en una situació de total indigència davant de Déu. La no acceptació d’aquesta condició humana és el que els ha portat a incomplir el precepte.

És important tenir en compte el paper, que simbòlicament juga la dona en el fet de la caiguda. Adam s’excusa davant Déu que és la dona qui li ha ofert el fruit. El llibre del Deuteronomi adverteix del perill d’emparentar-se amb dones de nacions estrangeres perquè poden apartar del Senyor (7,3-4). Això és el que li va passar a Salomó, que, tal com ho consigna el primer llibre del Reis, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus (1Re 11,1-8). Quan Adam accepta de la dona el fruit prohibit, que li ha ofert la serp, no fa altra cosa que il·lustrar retrospectivament el que s’ha esdevingut en la història d’Israel, quan aquest ha estat infidel a Jahvè per culpa de les influències idòlatres d’altres pobles.

La serp és la protagonista de la lectura litúrgica. De fet la frase: “Ella t’atacarà el cap i tu li atacaràs el taló” (v.15), que ha originat la tradicional interpretació de que aquesta ella és Maria, és el motiu pel qual aquest text hagi estat proposat com a lectura de la festa de la Immaculada. A l’antic orient la serp era una animal sagrat objecte de culte. Israel, contaminat per les idolatries del pobles veïns, també practicà el culte a les serps. En trobem un indici en el segon llibre dels reis, quan el rei Ezequies manà trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet i que els israelites havien acabat cremant-li ofrenes ( 2Re 18,4).

El llibre del Levític considera la serp un animal impur i detestable; ningú s’hi ha d’assemblar (11,42s). L’enemistat entre el llinatge d’ella i el de la dona evidencia les dificultats que, a partir d’ara, homes i dones, sobretot en cultures agràries, es trobaran en al tracta amb la natura. Però es pot anar mes enllà. El Deuteronomi presenta la serp com enemiga del poble d’Israel (8,15). Si la serp és la idolatria, els descendents de la serp seran els idòlatres, les nacions idòlatres enemigues ancestrals d’Israel. La descendència de la dona serà el poble d’Israel. L’enemistat entre el llinatge de la serp i el llinatge de la dona és símbol de la incompatibilitat entre Israel i els ídols, que marcarà tota la història d’Israel. Serà com una lluita permanent que acabarà amb la victòria del poble d’Israel. Aixì es desprèn de la imatge de la pols. Llepar la pols com les serps, es senyal, com diu el profeta Miquees (7,17), de la derrota de les nacions estrangeres, quan quedin avergonyides davant el poder del Senyor el nostre Déu.

Festivitat de la Immaculada concepció de Maria.

8 de Desmbre de 2013