A la primera lectura d’aquest tercer diumenge d’Advent llegirem un fragment (Is 35,1-6a) de la primera part del (cc.1-39) del llibre del profeta Isaïes. És difícil precisar històricament a quin col·lectiu corresponen aquests homes i dones de mans cansades i genolls vacil·lants de que parla el text, perquè no està clara l’autoria dels capítols 34 i 35 que sembla han estat introduïts dins la primera part del llibre d’Isaïes. Qui són aquests homes i dones? Exiliats que provenen d’Assíria? O de Babilònia? La qüestió resta oberta, per això, una opció és anomenar-los “els rescatats del Senyor” perquè, al cap d’avall, el que importa de veritat és que el Senyor és el qui els ha salvat i alliberat.
A fi d'assaborir i entendre aquest lluminós passatge, és bo llegir-lo tenint en compte bona part del capítol anterior (34,5-17) on s'hi descriuen les desgràcies que cauran sobre Edom: l'aigua es convertirà en quitrà, el país serà un desert i mai més no hi passarà ningú, ortigues i cards ompliran les fortaleses i animals repulsius hi passejaran per on vulguin. Amb aquesta descripció queda reforçada la imatge del desert convertit en un terreny florit, curull de vegetació, regat amb aigua abundant, on dona goig de viure i caminar-hi, tot al revés de com quedarà la terra d'Edom. Els profetes no són massa propensos a vaticinar alegries, és poc freqüent, per això la imatge impacta. El desert posa les coses difícils perquè s'hi pugui viure; l'escassetat d'aigua fa difícil la vegetació, trobar-ne és com un desafiament que pot arribar a provocar la mort. Per això impacta que de cop i volta el desert es converteixi en una ruta plaent per on caminen els rescatats del Senyor. Meravella que un lloc de mort s'hagi convertit en l'escenari ideal on s'hi pugui viure.
El text presenta una estructura en la que els versets 1 i 2 estan relacionats paral·lelament amb la segona part del 6 i el 7; aquests versets són els que descriuen la transformació de la creació. El verset 3 es relaciona amb el 5 i la primera part del 6 i detallen la transformació i regeneració de la humanitat incapacitada. Al bell mig d'aquesta estructura hi queda el verset 4 on s'hi afirma la imminent intervenció de Déu. És el missatge central de tot el text. La intervenció de Déu té una doble vessant: per una part Déu passarà comptes amb les nacions enemigues que han perjudicat Israel, perquè Déu no pot suportar les injustícies i opressions comeses contra el seu poble estimat. La venjança de Déu no és anàrquica ni capriciosa perquè és l'amor envers Israel que l'obliga a intervenir. Davant la injustícia dels opressors, apareix la justícia de Déu que retorna el dret i la dignitat als desvalguts. Per altre part, en positiu, es produirà la salvació, l'alliberament, la restauració del poble.
El Déu que intervé és "el vostre Déu". Tots els pobles tenien els seus déus. Israel hagué de suportar la temptació de retre culte als déus dels pobles veïns o de les nacions que el varen deportar. "El vostre Déu" recorda que el Senyor és el Déu d'Israel. Ho és no perquè Israel l'hagi escollit entre moltes divinitats possibles, sinó perquè és ell el Senyor que ha escollit Israel com la seva possessió. Per això dirà el llibre del Deuteronomi (7,6): "El Senyor, el teu Déu t'ha escollit d'entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida". Per això el Senyor protegeix Israel, alliberant-lo dels opressors i creant unes condicions de vida inimaginables per tal de fer-lo feliç.
Diumenge 3er d'Advent. 11 de Desembre de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.