Es coneix per Concili de Jerusalem la reunió de Pau i Bernabé i alguns membres de l’església d’Antioquia amb els apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem per dirimir si calia circumcidar els pagans i fer-los acceptar la Llei de Moisès. De la narració d’aquesta reunió en llegim dos fragments (Ac 15, 1-2 i 22-29) a primera lectura d’aquest diumenge.
El problema s’originà quan, a l’església d’Antioquia, hi comparegueren uns enviats de Jerusalem, que reclamaven als conversos, provinents del paganisme, es fessin circumcidar i seguissin la Llei de Moisès. S’originà una discussió i un conflicte de tal envergadura que els vinguts de Judea decidiren que Pau i Bernabé amb alguns altres membres anessin amb ells a discutir la qüestió a Jerusalem.
Segons la traducció del Nou Testament, feta a partir del còdexs Vaticà i Sinaític, la situació pren un to de simple discrepància entre Pau i Bernabé i els vinguts de Judea, que es resol amistosament a Jerusalem, valent-se del pes del consell dels apòstols. Però pel que fa a Ac 15,1-2, el còdex Beza dóna una visió substancialment diferent, que permet una lectura diametralment oposada del text: “Els qui havien vingut de Jerusalem els ordenaren a Pau i Bernabé i alguns altres de pujar a presentar-se als apòstols i ancians de Jerusalem perquè fossin jutjats sota la seva jurisdicció sobre aquesta qüestió”. La situació s’entreveu ben diferent. L’èxit obtingut per Pau i Bernabé amb la conversió dels pagans va aixecar sospites en la comunitat de Jerusalem, on havia adquirit un pes preponderant Jaume, el germà del Senyor, home de pensament pro jueu. Aquest féu enviar homes amb plens poders per a sotmetre Pau i Bernabé a un rigorós judici. A semblança dels grans sacerdots, que tenien competència sobre els jueus de la diàspora, Jaume pretenia tenir-ne sobre les comunitats cristianes de fora Jerusalem. Res de dirimir la qüestió amistosament. Res de Concili. Un judici en tota regla.
La segona part de la lectura (vv.22-29) recull l’escrit ( segons com es miri sentència) amb els acords presos a la reunió que havien de servir de pauta de comportament en el futur. En l’escrit hi ressona el que s’esdevingué en la reunió. En la presidència de la comunitat de Jerusalem havia aparegut, com hem dit, un grup dirigent al costat dels apòstols, acabdillat per Jaume (15,13), fins aquí cap alarma significativa, però el que genera perplexitat és la frase: “L’Esperit Sant i nosaltres” (v.28).
Si s’interpreta que l’acord fou pres sota la inspiració de l’Esperit Sant, de seguida sorgeix la pregunta: Com pot ser que l’Esperit Sant condicioni la pertinença a la comunitat cristiana al compliment d’unes pràctiques rituals i legals jueves, quan Ell, el mateix Esperit, s’havia abocat amb profusió damunt jueus i pagans, sense cap mena de restricció a la casa de Corneli? (Ac 10, 44s). La fórmula posa de manifest que la sentència va ser el fruit d’un acord. Per una banda, Pere, en sintonia amb l’Esperit i impactat pel que s’havia esdevingut a casa de Corneli, fou contrari a imposar la circumcisió (15,7-11) ni cap altra càrrega. Jaume i el seu grup, partidaris del contrari, va cedir en la imposició de la circumcisió a canvi d’imposar algunes pràctiques de puresa ritual (15,13-21). La contundència de la sentència quedà endolcida amb l’elogi (v.26) a Pau i Bernabé i el clima joiós de la comunitat d’Antioquia en rebre la carta.
Diumenge 6é de Pasqua
5 de Maig de 2013
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.