Comunitats que vindran

Comentari a l’evangeli del 2on diumenge de Pasqua

Llegim aquest diumenge segon de pasqua el relat que l’evangeli de Joan (Jn 20 19-31) fa de l’aparició de Jesús als seus deixebles desprès de l’aparició a Maria Magdalena.

L’aparició s’esdevé al capvespre del mateix dia que era diumenge. El diumenge és el dia que la comunitat cristiana es reuneix per celebrar l’eucaristia. Per les comunitats que aniran sorgint al llarg de la historia el lloc apropiat per experimentar la presencia de Jesús ressuscitat és l’eucaristia dominical.

Els deixebles tenien les portes tancades del lloc on es trobaven. Encara estan traumatitzats per la crucifixió  i atemorits per la possibilitat que els enemics de Jesús puguin detenir-los. Però les portes tancades demostren també el poder de Jesús ressuscitat que no pot quedar tancat en una tomba de pedra, ni una porta tanca amb clau li pot barrar el pas. El Jesús ressuscitat pot fer-se present quan i on vol. Jesús ressuscitat no és un Jesús “redivivus” que ha recuperat la vida que tenia abans de morir. Jesús ha entrat en un estat de vida diferent, en un tipus d’existència totalment nou i això no vol dir que no tingui cap relació amb el Jesús crucificat. D’aquí que Jesús mostri les mans i el costat amb els senyals de la crucifixió. El crucificat i el ressuscitat és el mateix i únic Jesús.

La “pax augustana” fou un llarg període d’una certa pau i estabilitat dins l’imperi romà aconseguits per la submissió dels pobles conquerits. Una gran propaganda imperial feu grans elogis d’aquesta pau. Evidentment aquesta no era ni és la pau de Jesús; per això Jesús en les paraules de comiat diu als seus deixebles: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona” (Jn 14,27). Pau, en el text grec “eirene” tradueix el terme hebreu “shalom” que vol dir molt més que pau en tant que absència de conflicte. “Shalom” és benestar, prosperitat, salut, alegria, harmonia en la vida humana i en el món. Jesús dona ara la pau als seus deixebles, una pau que és fruit de la seva mort i la resurrecció i va lligada al do de l’Esperit.

El text que llegim avui mira molt cap al futur de les comunitats cristianes. Comunitats futures que creuran sense haver vist. Són la majoria de comunitats cristianes de la història que no hauran fet una experiència de trobament amb Jesús com la que van  fer els primers deixebles.

Els rabins tenien l’autoritat de lligar o deslligar en la seva tasca d’interpretació de la llei per determinar el que és permès o el que no és permès. Ara aquesta expressió s’aplica a les comunitats cristianes per manifestar la capacitat que tenen per neutralitzar la força del  pecat derivada de la possessió de l’Esperit que han rebut de Jesús.  Això les converteix en comunitats alliberadores i gràcies a la força de l’Esperit en comunitats creatives. Cal recordar la força creadora de l’Esperit que apareix al llibre del Gènesi (Gn 1, 1b).

Unes comunitats que el seu déu i senyor no serà l’emperador de Roma – així es feia anomenar l’emperador Dioclecià – sinó que el seu Déu i Senyor serà Jesús.

Els versets 30 i 31 constitueixen el primitiu final de l’evangeli de Joan. Posteriorment s’afegí el capítol 21 amb el seu corresponent final. El conjunt del relat de l’evangeli de Joan és considerat com un llibre. Al costat de la Bíblia veterotestamentària jueva, neix una nova escriptura destina a convertir-se en el llibre referent de les noves comunitats cristianes. Recordem que l’evangeli de Joan comença igual que la Bíblia hebrea: “Al principi”.

Tota la narració de l’evangeli de Joan cal que sigui  entesa com un signe que porta cap el descobriment de la veritable identitat de Jesús. L’objectiu és suscitar la fe que creu que Jesús Messies és el fill de Déu, aquest és el nucli de la cristologia joànica i la fe porta a la vida eterna. 

Diumenge 2on de Pasqua. 7 d’Abril de 2024.