Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A fi de donar més força al "Vetlleu perquè no sabeu el dia que vindrà vostre Senyor" del discurs sobre la fi (24,42) Mateu construeix la paràbola de les deu verges; carregada de simbolisme la llegim a l'evangeli d'aquest diumenge (Mt 25,1-13).

Un banquet de noces. Un text clàssic del profeta Isaïes mostra l'acció alliberadora de Déu amb un banquet. "El Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet ... Aquell dia diran ... Déu ... ens ha alliberat" (25,6.9). Altrament les relacions de Déu amb el poble d'Israel són descrites amb la imatge de les relacions conjugals (Os 2,21). Anteriorment, Mateu en la paràbola del banquet de noces ha usat la imatge del banquet nupcial per senyalar el moment decisiu de l'acceptació de l'entrada en el Regne (Mt 22,1-14). Mes endavant, serà el llibre de l'Apocalipsi que descriurà la salvació i l'alliberament dels qui s'han mantingut fidels amb la imatge de les noces de l'Anyell (Ap 19,7-8).

Seguint amb el simbolisme de la paràbola, és fàcil identificar la noies verges amb els seguidors de Jesús o, si es vol dir d'altra manera, la comunitat cristiana. Entre les deu noies s'estableix una clara diferència, les que s'han proveït d'oli i les que no.

Què simbolitza l'oli?. A què fa referència? Les propostes d'interpretació són molt variades. Poden ser les bones obres, pot ser també el fet de donar valor a la Paraula de Déu. Té molta acceptació comparar l'oli amb el seny o la prudència. De fet les que s'han proveït d'oli diu el text que són assenyades. Recordem que, segons Mateu, Jesús lloa el seny de l'home que construeix la casa sobre la roca (7,24) i és assenyat el servent que vetlla i té cura de la casa esperant el retorn de l'amo (24,45). El llibre dels Proverbis lloa quantiosament l'home assenyat i censura el neci. També hi ha qui veu en l'oli la imatge de l'Esperit. Aquesta imatge té el  seu encant. L'oli simbolitza l'experiència que ens posa en sintonia amb l'Esperit de Jesús i es concreta en el servei i disponibilitat envers els altres. Cal haver fet aquesta experiència per entrar a la festa de les noces i participar de l'alegria. L'experiència és personal i intransferible, per això les noies no poden donar el seu oli a les altres, ni que volguessin no ho podrien fer.

La llarga espera simbolitza l'experiència de les primeres comunitats cristianes que s'adonaren que el retorn de Jesús, que preveien immediat, s'allargava en el temps. El somni és l'indicatiu de la llarga espera i no té aquí una connotació negativa perquè s'adormen totes les noies.

La porta marca la separació entre el dins i el fora. Els lectors de l'evangeli de Mateu familiaritzats amb el judaisme sabien molt bé que implica quedar-se o estar fora. El profeta Jeremies amenaçava: "Us llençaré fora d'aquest país, a un país que no coneixeu" (16,53). L'exili representà quedar-se fora de l'estimada terra promesa. Però més greu representava quedar-se fora de la presència de Déu. "No em llencis fora de la teva presència" dirà el salm 51,13. Quedar-se fora representa, doncs, una gran desgràcia, per això Mateu usa aquest imatge més d'una vegada (8,12; 22,13 25,50).

Mateu està preocupat pels qui dins la comunitat han perdut el seny i vol que la paràbola els sigui un avís. Fan servir el llenguatge amb que les comunitats cristianes invoquen Jesús: Senyor, Senyor. Però no n'hi ha prou amb la superficial invocació, desproveïda de l'experiència de l'Esperit. La resposta és dura: "No us conec". En terminologia bíblica conèixer vas més enllà del simple saber sobre una persona. Conèixer és establir una relació de comunió vital i afectiva. Déu coneix aquells que estima, així o diu el salm: "El Senyor coneix els camins dels justos" (1,6). La pitjor desgràcia: quedar fora de l'àmbit del coneixement de Déu.

Diumenge 32 durant l'any. 12 de Novembre de 2017