La pelegrina Egèria ens transmet la vivència de les celebracions de la Setmana Santa a Jerusalem al segle IV, als mateixos llocs, doncs, i pocs anys després dels esdeveniments. En el cas del Diumenge de Rams, la commemoració de l'entrada de Jesús a Jerusalem té lloc a la tarda. Al migdia la gent es reuneix, per a un petit ofici, a l'església de l'Eleona, a la muntanya de les Oliveres; vers les tres de la tarda pugen al cim de la muntanya, on s'asseuen tots, presidits pel bisbe, que al temps d'Egèria era Ciril de Jerusalem. Allà, diu Egèria, "s'hi diuen himnes i antífones apropiades al lloc i al dia, així com també les lectures i les oracions que s'hi intercalen". Llavors,
"Quan arriba l'hora onzena (les 5 de la tarda), es llegeix aquell passatge de l'evangeli on es diu que els infants, amb branques i palmes a les mans, sortiren a l'encontre del Senyor tot dient: Beneït el qui ve en nom del Senyor"! I tot seguit s'alça el bisbe i també tot el poble; després, des del cim de la muntanya de les Oliveres, refan tot el camí a peu. Tot el poble va davant del bisbe, cantant himnes i antífones i responent contínuament: Beneït el qui ve en nom del Senyor. I tots els infants d'aquelles contrades, fins i tot els més petits, que encara no saben caminar i que són duts a coll per llurs pares, tots porten branques, els uns de palmera i els altres d'olivera, i així el bisbe és acompanyat a la manera com fou acompanyat en altre temps el Senyor. I des de dalt de la muntanya fins a la ciutat i d'allà fins a l'Anàstasi [la gran basílica adossada al Sant Sepulcre o Anàstasi, en la nomenclatura antiga] a través de la ciutat, tothom va a peu, àdhuc les matrones i els senyors, i acompanyen el bisbe mentre van cantant les respostes. Així, doncs, a poc a poc, per tal que la gent no es cansi, és ja vespre quan arriben a l'Anàstasi. Un cop arribats, encara que sigui tard, hom celebra, tanmateix, el lucernari, es fa encara una oració a la Creu i s'acomiada la gent".
Aquesta és la primera celebració que coneixem del Diumenge de Rams. Als anys cinquanta del segle passat, a Montserrat, el Diumenge de Rams semblava reproduir aquesta processó, ja que tota la comitiva de monjos, escolans i fidels anava des de la capella de la Dolorosa (al final del Viacrucis), baixava pel camí de sant Miquel, solemnement, amb palmons i cantant himnes, fins a la basílica, per a la celebració de l'eucaristia.
La llum ve de l'Orient, però ara una mica apagada...
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.