El 7 de juliol de 1972 (ara fa 51 anys) moria el gran patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgoras. I en fa justament enguany setanta-cinc de la seva elecció com a patriarca. És bo de recordar que ell va tenir la idea de trobar-se amb el papa Pau VI a Jerusalem. El papa volia pelegrinar a Terra Santa, anar a Jerusalem, on cap papa no havia anat mai des que sant Pere n'havia marxat. Així ho va anunciar ell mateix en la conclusió de la segona sessió del Concili Vaticà II, el 4 de desembre de 1963 (ara se n'han complert seixanta anys). En assabentar-se'n el patriarca Atenàgoras, li proposà de trobar-s'hi tots dos. Ho recorda ell mateix en una conversa íntima a l'entrada de la Delegació apostòlica de Jerusalem, a la Muntanya de les Oliveres, conversa entrellaçada i viva, que coneixem gràcies a uns micròfons que havien quedat oberts, i que va ser recollida i publicada posteriorment: «Quan vaig saber pels diaris que vós havíeu decidit de visitar aquest país, em va venir immediatament la idea d'expressar el desig de trobar-vos aquí, i estava segur que hauria tingut la resposta de Vostra Santedat...(Pau VI):...positiva... (Atenàgoras):... positiva, perquè tinc confiança en Vostra Santedat...».
Llançada la idea per part del patriarca, durant el mes de desembre de 1963 hi hagué un seguit de delegacions de Roma a Constantinoble i a l'inrevés, que culminà en la coneguda abraçada a Jerusalem entre Pau VI i Atenàgoras I, el 6 de gener de 1964.
De fet, Atenàgoras havia imaginat inicialment una trobada a Jerusalem de tots els caps de les Esglésies cristianes, d'Orient i d'Occident «per tal de demanar, en una fervent pregària comuna, de genolls i amb les llàgrimes als ulls, i amb un esperit d'unitat, al Gòlgota, banyat per la sang de Crist, i davant el sant sepulcre, del qual ha brollat la reconciliació i la penitència, que s'obri el camí del restabliment complet de la unitat cristiana segons la santa voluntat del Senyor.» Una trobada que aparegué tot seguit impossible de dur a terme, però que sí fou una realitat, també llavors inesperada, entre Pau VI, bisbe de Roma i patriarca d'Occident –d'acord amb la pentarquia establerta al concili de Calcedònia (451)– i Atenàgoras I, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic. La imatge de l'abraçada entre els dos jerarques ha quedat gravada en la història de les relacions entre les Esglésies. Abraçada que van renovar, seixanta anys després, el papa Francesc i el patriarca Bartomeu el 6 de gener del 2014.
El patriarca Atenàgoras és enterrat, al costat dels túmuls dels darrers patriarques, al jardí del monestir Zoodokhos piguí ('font de vida'), al barri de Balukli, a Constantinoble - Istanbul. En un pelegrinatge del Centre Ecumènic de Catalunya al Mont Athos i a Constantinoble, l'any 1990, vam poder pregar davant la tomba d'aquest gran patriarca.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.