La història de Sant Galderic: reconèixer els sants pels seus atributs

Agustí Esteve He vist l'article de la notícia de la benedicció de la imatge de Sant Galderic a l'església de Sant Pau del Camp de Barcelona.

En primer lloc, he de dir com a president del Patronat de Sant Galderic, que és veritat que en aquella església van estar algunes relíquies del Sant Pagès, que després de la Guerra Civil van desaparèixer, i fins fa vint-i-tres anys, el Patronat de Sant Galderic, va celebrar per primera vegada una missa en honor i llaor del Sant Pagès a l'església de Sant Pau. Unilateralment de la parròquia, més tard s’hi va afegir el rector.

Els feligresos sabem reconèixer els sants pels seus atributs, doncs bé en Joan Vilardell i Bagué persona eminent en la vida del sant pagès, ens diu: "Si bé algunes vegades, poques, es representa Sant Galderic vestit amb l’hàbit benedictí, sobretot en alguna pintura o estampa rossellonesa antiga, són més abundants les imatges dels segles XVI i XVII on se'l veu abillat amb una casaca tancada pel mig, amb botons fins al coll i cenyit amb un cinturó, generalment amb sivella". Les calces fins a sota els genolls, lleugerament bombades, acabant dins d’unes polaines ajustades a les cames, i també molt sovint en botonades de dalt a baix per darrere.

Els seus atributs són: a la mà dreta unes espigues de blat, a l'esquerra una agullada, o viceversa; rarament se substitueix per una forca. Podem dir amb seguretat que el seu atribut principal, i que el distingeix dels altres sants pagesos és l’agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l'extrem de baix, que serveix tant per netejar l’aparell de llaurar com per empènyer els bous. És una eina llarga, més llarga que l’alçada d’un home, que actualment ha caigut en desús a la causa de la mecanització del camp. En alguns indrets, l'agullada porta un ganxo a l'altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat.

L’any 2013 vaig organitzar una romeria a Perpinyà a recollir una relíquia del sant pagès, i un membre de la nostra entitat va col·laborar en fer una urna de dues peces per albergar la relíquia del sant atorgada pel bisbe de Perpinyà-Elna, crec que encara continua la parròquia de Sant Pau del Camp.

Vaig deixar d’organitzar la celebració l’any de la pandèmia, i no sé si el rector Mn. Cabot ha continuat fent-ho, ja són gran i ja no tinc les forces per a fer-ho.

No tinc ànim de discussió, però hi ha coses que no es poden modificar ni per modernitat ni per interessos nacionalistes.

Una disculpa si molesto a algú amb aquestes precisions, però em sap greu no informar bé a la feligresia. Amb tot el respecte.