Vés al contingut
don-bosco

Josep Ballbè Des de fa catorze anys, m'imposo l'obligació, durant la darrera setmana del mes de gener, de bastir i publicar sengles articles d'opinió, dedicats a 2 sants vinculats a l'orde salesià: sant Francesc de Sales, el patró i que celebrem el dia 24; i sant Joan Bosco, el fundador i que celebrem el 31 de gener. És la meva modesta “contribució" envers la creença que conèixer aquests religiosos ha estat una de les millors coses que m'han passat a la vida. Difícilment puc compensar --ni que sigui en petita mesura-- allò que interpreto com una mena de “deute” per tot el cabal que vaig rebre d'ells.

Dit això, justifico el títol: el setembre de 1994: durant la celebració del primer centenari de la creació del “setè art”, la Santa Seu proposà la recerca d'un patró, suggerint tres noms: sant Maximilià Kolbe, sant Francesc d'Assís i sant Joan Bosco. Va pesar decisivament el pes i l'enginy del darrer per captivar i formar a milers de joves a partir del teatre, els llibres i la premsa. Sorprendrà més d'un aquest detall, al bell mig d'una societat majoritàriament agnòstica. En qualsevol cas, crec que cal incidir en el nucli dels valors que s'hi poden conrear. És clar, però, que sempre i quan se'n prefixi un eix adient.

Així, hi ha un pensament d'ell que embolcalla i potencia el nucli del que pretenc definir en aquest article: “De la sana educació de la joventut, depèn la felicitat de les nacions”. Una reflexió que convé recordar persistentment en un entorn polític/social tan desgavellat globalment. Al cap i a la fi, “quan un té pau a la conciència, ho té tot”.

A partir d'una profunda humilitat i una estimació sensible al jovent, el guiava el desig constant de servir el proïsme. Aquest i no cap altre esdevingué un dels “leitmotivs” que definien la base del seu sistema educatiu. Un camp on els coneixements tècnics o culturals van sempre de la mà de la moral, l'esforç constant i un sistema preventiu. Heus ací un llevat que germina del cor dels 14.500 salesians presents en 134 països.

Aquest estol d'elements em van “enamorar” fa 63 anys. D'aleshores ençà, no he perdut el fil del cordó umbilical que m'uneix a ells. De la qual cosa n'estic més que orgullós. Si més no perquè em van donar eines per a aplicar en el meu dia a dia. I, alhora, van esdevenir essencials per a situar-me socialment dins d'un món, o un “film”, tan summament competitiu/complicat. Per tot plegat, visca Don Bosco!

Tags
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.