Pensa mossèn Gil

Aprofitant la parada tècnica del portal per finalitzar el canvi de servidor, vaig anar tranquil·lament dimarts a la presentació del llibre de Josep Gil que es va fer a la Llibreria Claret. Dic llibre però cal dir llibres, perquè presentava els dos primers volums d’una col·lecció de la que té ja els deu volums escrits, a més de 300 pàgines cada un.

Es tracta d’Història del Pensament Cristià, una col·lecció que parla “dels teòlegs que han pujat als cels i dels que han davallat als inferns”, diu mossèn Gil, almenys, segons els criteris oficials de l’Església. Un encert de Cossetània, valenta editorial per embrancar-se a editar una magna obra com aquesta. Com diu un editor amic: no sé si ens farem rics, però almenys ens farem més savis.

Les presentacions tenen un què de previsible, però si valen la pena sempre en treus alguna cosa interessant. I una ser va l’amena presentació de Joan Llopis que fins i tot ens va recordar alguns detalls de la vida de sant Pacià, bisbe casat, que s’esqueia el mateix dia de la presentació. Llopis va enllaçar l’obra de Gil amb una sèrie d’iniciatives editorials ben recents de producció teològica a Catalunya: la monumental Història de la teologia cristiana en tres volums del pare Vilanova; els 40 autors de la Història del pensament cristià editada per Pere Lluís Font; la col·lecció Clàssics del Cristianisme, ara ampliada amb Clàssics Cristians del Segle XX, o la Literatura cristiana antiga de pare Pifarré... Aquest llista incompleta, no és tan un elogi comparatiu a l’obra de Josep Gil (el temps i els experts diran) sinó una mostra de la producció editorial catalana dels darrers anys en l’àmbit teològic. Així que “Al loro, que no estamos tan mal!”.

I, com va dir Gil, l’obra no parteix de zero. I amb modèstia va disculpar-se dient que “No sé sóc prou competent per fer aquest resum i potser l’hauria d’haver fet en equip, però no volia complicar la vida a ningú”. Alguna cosa prou novedosa deu dir quan explica que “he demostrat una fidelitat exquisida als mestre en la fe, però no he renunciat a pensar amb el meu propi cap”.

Curiosament, les preguntes del públic no van tractar dels dos primers volums que es refereixen als inicis del cristianisme, sinó precisament al que serà el darrer, que arriba a l’època actual. Es veu que hi trobarem idees tan atrevides com que “avui el pensament cristià està molt més viu en les formes creatives postmodernes que en la teologia”. Pensa mossèn Gil.