(Jaume Duch) A l'Evangeli trobem unes paraules adreçades, per Jesús, als dirigents d'Israel, paraules dures que poden interpel·lar-nos també a nosaltres, els actuals treballadors de la vinya del Senyor. Caldrà doncs, fer atenció al fruit del nostre treball, ja que d'aquest en pot sortir bon raïm o inútils agrassots. Cal descobrir, a més, la intenció final dels treballadors, que pot ser cuidar la vinya o apropiar-se-la com a pròpia. No podem menystenir que Jesús amb aquesta paràbola estava ja prevenint la seva futura comunitat de seguidors, tal que no es perdés mai per camins equivocats.
La millor manera d'acollir aquesta paràbola és, segurament, esdevenir cada dia més conscients de la responsabilitat que Déu ha deixat en mans dels homes i les dones per promoure el progrés del Regne en el "món nou". Jesús ens ha fet conèixer el que Déu espera de la seva Església: que sigui promotora de justícia i bondat.
Fa molt de temps, doncs, que hauríem d'haver après a estimar millor, i defensar la justícia essent justos de veritat. En lloc d'això, ens hem afanyat moltes vegades per apropiar-nos el treball i el fruit d'altres homes i dones. D'això se'n diu explotació. I hem pretès, també, imaginar una societat feta a mida de l'egoisme fratricida, D'això, se'n diu corrupció. És per aquests errors que podem estar a punt de ser acomiadats pel Senyor de la vinya, i passar a altres la feina que ens havia estat encomanada. Déu, però, perquè és misericordiós, ens va enviar en la darrera hora la persona del Fill per ajudar-nos, i no ens ha retirat el seu encàrrec ni la seva confiança.
En els darrers diumenges, ressona en totes les paràboles un tema de fons que la litúrgia eucarística ens proposa: el tema de la responsabilitat. Ens pregunta: què en penses fer de la teva vida? Què en faràs del do de Déu que se t'ha donat? Quina és la millor resposta que hi pots donar? Són preguntes que no tenen res de retòriques, Déu ens ha encomanat la feina de vetllar pels germans en un món que cal humanitzar millor. Sort que en Jesús tenim el millor i l'únic model i guia.
Pau, en la segona lectura, ens diu amb poques paraules quins són els fruits del treball que cal promoure en el món: "Treballar per tot el pur i lloable; tot el que que és vertader, noble, just, amable, és virtut." Guiats per l'Esperit alliberem-nos de l'afany desmesurat de posseir i dominar com a amos del que només pertany a Déu: la vida dels altres homes i dones. Fem nostra ara la bellíssima pregària inicial de la celebració d'aquest diumenge:
"Déu de l'univers, gireu els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. No ens apartarem més de vós; guardeu-nos la vida perquè invoquem el vostre nom; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.