Vés al contingut
Per Pastoral Obrera de Catalunya .
Valorar

(Mercè Solé)  Ja és habitual que quan fas algunes compres o, sobretot, quan fas ús d’algun servei, rebis una trucada o un enllaç per expressar la teva satisfacció (o no) sobre el que et demanen.

Una forma com una altra de valoració. O més aviat una forma com una altra de control sobre els treballadors que fan la feina, o només determinades feines.

M’hi vaig fixar ja fa uns quants anys. Vaig comprar uns mobles a Ikea i vaig demanar que me’ls muntessin. Van venir els transportistes cap al final de la jornada, naturalment subcontractats, amb una cara d’esgotament considerable. Van muntar els mobles i ho van fer bé. Eren un munt d’armaris que havien de contenir llibres. Es van negar a fixar-los a la paret perquè no entrava dins dels plans d’Ikea i em vaig haver d’espavilar per posar un pes a cada armari per evitar que s’inclinessin cap endavant fins a caure, pel pes de les portes.

Quan van enviar el qüestionari de valoració de la feina em vaig trobar que em preguntaven per tots els ets i uts dels muntadors, però no em deixaven cap escletxa per suggerir que seria raonable que t’ajudessin a fixar-los a la paret, ni que fos pagant una mica més.

I aquest patró, de valoració de qui t’atén per telèfon, qui et ven un producte, qui et ve a casa a fer algun servei, veig que és universal. Com ho és que mai no pots canalitzar què penses d’aquell banc que et pressiona perquè compris no sé què, d’aquella empresa d’assegurances que impedeix tant com pot que puguis parlar amb una persona que t’atengui i que no et respon els correus, o d’aquella companyia de telèfon que si bades t’omple de tarifes abusives.

La cosa s’ha anat aguditzant amb internet. Perquè ara quan busquem un lloc on allotjar-nos o un determinat servei, tendim a mirar la valoració que en fan els usuaris, encara que sigui relativitzant-la. Em va passar també quan a casa vam instal·lar plaques fotovoltaiques. L’empresa que ens ho va fer tenia una altíssima valoració dels seus serveis i dels seus treballadors. Ho vaig entendre quan van fer la instal·lació: els treballadors ens van demanar amb cara d’angoixa que els valoréssim positivament i que a poder ser els esmentéssim pel nom. Ho vaig fer perquè certament n’estava contenta, però em va frapar la seva angoixa.

Un pas més, encara, va ser quan en un comerç em vaig trobar amb una mena de xantatge intimidador per part del venedor: et faig descompte només si et compromets a fer-me una bona valoració. Amb tot,  els xantatges més greus són els que alguns clients fan als repartidors, sobretot a les repartidores, a domicili: o accedeixes al que et demano (i el que et demano pot ser molt obscè) o valoro negativament el teu servei.

Tot plegat em fa dubtar molt de la conveniència de fer aquestes valoracions. No fer-les pot perjudicar els treballadors. Fer-les és reblar el clau d’un control abusiu que només s’adreça a ells i deixa els organitzadors i propietaris resguardats. Perquè a més, quan no hi ha canals fiables de reclamació és molt probable que la queixa i el descontentament es projectin sobre els treballadors valorats i no sobre qui pren les decisions que han causat el problema.

Per pensar-hi. Des d’un punt de vista sindical, com a consumidors i com a ciutadans.

(Publicat a la revista Foc Nou)

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.