Saber triar bé

(Jaume Duch) Com en els darrers diumenges, Jesús segueix fent servir avui les paraboles per explicar la lliçó del Regne de Déu. Avui ens diu: penseu-vos-ho bé i, per sobre de tot, trieu bé. Es així com ens porta a valorar quin ha de ser l'engrescament de l'home que ha descobert el Regne de Déu. No es pot anar pel món vagarosament, com si hom no anés enlloc, o com si la vida no tingués sentit.
Quan les persones tenen una il·lusió, un amor, una llum s'encén en el cor, i tot en el món pren una nova coloració. És així com es prenen les decisions importants, i es deixen totes les altres coses per no perdre el tresor i la perla fina que s´ha trobat. Això és el que passa quan els homes i les dones han descobert la proximitat del Regne de Déu. El que Jesús ens ofereix val la pena, i val més que totes les riqueses. Ens equivocaríem de ple si volguéssim el Regne i conservar alhora totes les coses inútils que guardem.

Malgrat la bellesa de les paraules de Jesús, no tothom es va sentir seduït en aquella ocasió per les propostes d'aquell mestre desconcertant. És el mateix que sol passar també avui, ja que no som partidaris de perdre res pel camí, ho volem tot, ara i aquí.

Molts es pregunten: vols dir que trobar Déu és com trobar un tresor i una perla fina que conviden a deixar tota la resta? Per poder respondre afirmativament aquesta pregunta cal haver arribat a experimentar la intimitat que Jesús vivia amb el Pare. Si no és així, llavors la religió queda reduïda a grisor, a falta d'alegria i de sorpresa engrescadora.

Hom es pregunta: com poder abandonar la "resta" de coses, que ens poden afeixugar i desorientar a l'hora de la tria? A part dels diners i del poder, que ja coneixem prou bé, hi ha, també, altres maneres de viure i d'entendre les relacions socials que haurien de ser objecte d'abandó per poder aconseguir el tresor del Regne. Podem proposar tres actituds, com a exemple:

• Els que afronten la vida amb actitud agressiva: seria com atacar abans que ningú t'ataqui; culpar sempre els altres de tot el que els passa a ells; la seva gran preocupació és que ningú els trepitgi.
• Els que fugen de la vida refugiant-se en actituds depressives: inconscientment es culpen a si mateixos: "Ningú em por entendre ni estimar." El buit i la tristesa interior ofeguen en ells el desig de viure, acaben pensant que més valdria morir d'una vegada.
• Els que es defensen prenent una actitud de passivitat: és com si res tingués prou importància, és no voler sofrir ni fruir massa amb res, és "anar tirant" acompanyats de la indiferència i l'escepticisme.

Nosaltres, que cada setmana ens trobem al voltant de la taula de l'Eucaristia, hem de saber manifestar, en la nostra vida, la joia de la troballa.