(Oriol Xirinachs) Mentre esperen una dutxa lliure per a poder-hi entrar ells, en una entitat que l’ofereix als homes que viuen al carrer, parlen, fan broma... i tots es queixen per la lentitud dels que n’estan fent ús; però esperen. Però en Juan ja tothom el coneix pel seu mal geni. Quan surt el que li deixa lliura la seva dutxa s’hi encara dient-li que si ha tardat molt, que si deixa bruta la dutxa. I acaba amb un: “Jo no sóc com tu i penso en el següent”. L’interpel·lat i ofès li etziba un: “Tu el que ets és un pobre desgraciat, com tots nosaltres!”. Els tranquil·litzem i no arriba la sang al riu.
Aquest «jo no sóc com aquests...» ens sona (Lc 18,11). I mirant la nostra societat diria que no sabem massa qui som, i hem de crear desgraciats per conformar-nos dient que no som com aquests: LGTBI, immigrants, discapacitats, presos... Trist ideal!!
Mirant aquell que Pilat va reconèixer com a "home", Jesús, ens adonem que ell sí que sabia qui era, no pas mirant cap a baix, sinó mirant cap a dalt: «Jo sóc, camí, veritat i vida (Jn 14,16), la llum (Jn 9,5), el pa de vida (Jn 6,48), el qui serveix (Lc 22,27), el bon pastor» (Jn 10,11).
En aquell temps per ser perfectes, segons la Llei, havien de mirar cap a baix. I avui segons la nostra llei de l’èxit, el prestigi, el poder, l’estètica... hem de continuar mirant cap a baix i crear els qui hi posem. Jesús, allò que feia és aixecar els pobres desgraciats del moment per fer-los, i fer-nos també a nosaltres pobres agraciats, i feliços: «—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra». I això ho podem ser tots!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.