Vés al contingut
Per Pastoral Obrera de Catalunya .
Les mans foradades

(Jaume Duch) Trobem avui el vencedor de la mort visitant els amics sorpresos per tot el que està passant en les seves vides. Jesús els saluda d'una manera nova, que començarà a ser l'habitual en les sever manifestacions: "La pau sigui amb vosaltres." D'aquesta manera descobrim que la pau és possible si ell és present en nosaltres. Si sabem acollir-lo com cal la seva pau ens acompanyarà sempre.

La pau és el primer fruit de la resurrecció. Aquesta és la certesa que ens permet viure, passi el que passi, amb esperança. La pau ens permet anar entenent que Jesús ha mort i ressuscitar per a tothom i que cal predicar, en el seu nom, la conversió dels cors i el perdó dels pecats. Les aparicions del ressuscitat estan plenes de tendresa i de joia pel que va passar aquells dies a Jerusalem.

El ressuscitat habita des de llavors en el cor de la història dels homes. Amb ell ha començat un futur nou per a tothom malgrat ens pugui semblar que el món segueix dominat pel pecat i per la mort. El Crist és present en cada esdeveniment de la nostra existència, en cada víctima de la injustícia i en tots els moviments d'alliberament.

En el text evangèlic trobem avui unes paraules molt significatives tot i que sovint són menystingudes: el ressuscitat els va ensenyar les seves mans i els seus peus de crucificat, la qual cosa ens fa pensar que en aquests senyals de donació generosa, viscuda pel qui va ser víctima innocent del rebuig i la violència de molts, podem trobar la força salvadora de Déu.

El ritme d'opressió i de repressió violenta que embolcallà ¡ ofegà aquells dies la humanitat del Fill de Déu és, per desgrà- cia, encara perceptible en el nostre temps. Ara bé, la resurrecció de Jesús va desmentir que el mal sigui el vencedor definitiu. Crist, l'home nou, que es va negar a fer servir la violència i l'opressió tot i assumir el risc d'acabar crucificat, va mlencia que és obra de Déu la superació de la nostra trista història de venjances i d'odis.

El Déu de Jesús en les relacions dels homes sempre s'identifica amb la víctima i no pas amb l'opressor. Ens agradi o no, el rostre de Déu queda distorsionat sempre que la religió es converteix en una coartada per a qualsevol tipus de discriminació.

L'Evangeli d'aquest diumenge ofereix un altre detall important: "Els va demanar si tenien alguna cosa per menjar." Jesús no volia que els deixebles el confonguessin amb un fantasma per causa d'al-lucinació. La humanitat del Senyor fa que la Pasqua desemboqui en la vida ordinària, és el miracle de fer festiu cada moment i cada gest de la vida i de convivència ordinària dels homes. Ell és la llum que transfigura el color gris que poden tenir les nostres vides i activitats en aquest món.

 

 

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.