(Jaume Duch) La Quaresma és principalment un temps de purificació. Aquesta purificació ha de començar per revisar la imatge de Déu, que potser massa superficialment hem anat fent nostra en el temps de la vida. Les tres lectures d'avui ens ofereixen l'oportunitat d'aquesta purificació. Sabem que no n'hi ha prou amb creure sinó que cal començar per saber en qui creiem. És necessari evitar el risc d'esdevenir víctimes del fanatisme, de la intolerància i de la superstició. Les instrumentalitzacions, en clau religiosa, acostumen a ser fruit de la incapacitat dels humans per deixar que la revelació de Déu posi en crisi les idees que nosaltres anem mantenimt sobre Ell.
La primera lectura ens recorda el conegut pas d'Israel pel desert, on es va configurar la relació entre Déu i el seu poble. No es va tractar de l'establiment de deu manaments, com si es tractés d'una llei en sentit estrictament jurídic. Es tracta de deu paraules (decàleg) que són el mitjà privilegiat per entrar i mantenir la millor relació amb el voler de Déu per poder aixi estimar-lo. En les "deu paraules" només hi ha una prohibició fonamental: no tornar enrere, no tornar a Egipte, la casa d'esclavitud.
En la segona lectura, Pau posa atenció a una qüestió sobre la salvació que sempre ens ve al cap i que és difícil i desconcertant: qui entén la bogeria de l'amor de Déu? No hi havia una altra manera, més poderosa i sàvia, per salvar-nos que la mort del Fill? Mentre uns volien signes prodigiosos i altres volien saviesa, Déu oferi a tots un cos destrossat, i una sang vessada. Jesus sabia, i ho va acceptar, que amb la seva mort començaria en aquest món la veritable salvació.
L'Evangeli parla de la purificació del temple. Joan, amb paraules vives i exigents, parla de la necessitat de purificar el culte religiós. El passatge que avui considerem és un dels episodis més coneguts de la vida de Jesús i va més enllà de les barreres del temps i de l'espai. Joan diu que Jesús va fer fora els mercaders i canvistes del lloc sagrat que ell anomena "la casa del meu Pare". Amb això, Jesús està dient que ell és el Fill, capaç de reconstruir el temple en tres dies si calgués fer-ho. De quin temple parlava Jesús? Segur que no parlava de les pedres del temple de Jerusalem que seria destruït alguns anys més tard, sinó del temple del seu cos.
Els deixebles van comprendre més tard que la reconstrucció en tres dies, a la qual Jesús havia fet referència, era precisament l'anunci de la seva resurrecció: "Ell parlava del temple del seu cos." L'encarnació de Crist és el signe real del temple de Déu: l'ésser humà, cos i esperit, en la seva totalitat, és el millor lloc de trobada amb el Senyor.
Jesús és el model i la prova definitiva que cal estimar del tot.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.