Parla el profeta missatger

(Jaume Duch) El profeta missatger ens fa saber avui que està a punt d'arribar el qui esperàvem, cal, doncs, que ens disposem a acollir-lo. El profeta diu que el messies és fort i ve per alliberar-nos a tots de l'imperi del mal. Ens fa saber que la manera correcta per acollir el Salvador és fent obres de conversió. Així és com és possible obrir en el desert del món un camí pel qui ve a oferir-nos l'amor que allibera.

Si ens preguntem com obrir camins pel Senyor, podem respondre dient: amb la pregària i la penitència. Elles ens portaran al discerniment sobre la qualitat evangèlica del que vivim i fem, i ens ajudaran a refermar millor la sempre necessària conversió personal. El nostre comportament de creients depèn de la idea que ens fem de la crida de Jesús.

No ens equivoquem amb això de la conversió, convertir-se no vol dir fer petits sacrificis con deixar de fumar uns dies, o fer coses per l'estil. Convertir-se vol dir orientar-se com cal en les nostres opcions de vida, ja que és possible que la vida que hom segueix distretament hagi esdevingut decebedora i culpable. Per experiència sabem que, sols pel camí de la interiorització, pel misteri del silenci interior i del servei als germans podem trobar Déu. Ho dèiem diumenge passat. Vés a saber si, a poc a poc, hem anat caient en l'escepticisme, en la indiferència, o en el desamor més radical. És com si ja no volguéssim córrer més riscos per haver arribat al convenciment que res ja no val la pena, que ja hem fet tard per a tothom. En el temps d'Advent, poden tornar a descobrir que res està perdut definitivament.

Per poder triar la postura encertada davant el misteri de la vida, i de Déu, és indispensable arribar primer al fons d’un mateix. Llavors, segurament, serà possible descobrir les causes del desencís que fa mal. En això, poden ajudar-nos unes oportunes reflexions de José Antonio Pagola: "Quan hom s’acontenta principalment amb el benestar fet de coses, i el seu cor està pres tan sols per les preocupacions d'ordre material, ¿pot lúcidament plantejar-se la pregunta sobre Déu? Quan es viu privat d'interioritat, esforçant-se sobretot per aparentar davant dels altres una determinada imatge d'un mateix, ¿es pot pensar seriosament en el sentit últim de la vida? Quan una persona sempre viu abocada cap a l'exterior, perdent-se en les mil formes d'evasió i divertiment que ofereix la societat, ¿pot trobar-se a si mateixa, i preguntar-se pel que tothom espera d'ella?"

El crit de Joan Baptista que avui ressona de manera viva i que diu "prepareu el camí del Senyor" no ha perdut actualitat. En siguem conscients o no, Déu està sempre venint a nosaltres, sempre podem trobar-lo mentre fem camí. La fe pot despertar sempre en el cor de tots els homes i dones. El que segurament necessitem és trobar-nos primer a nosaltres mateixos i pregar amb senzillesa. Bon Advent, amics i amigues.