(Jaume Duch) Diumenge de Rams al matí ens apleguem al carrer, amb llorer i palmes a les mans i amb sentit agraïment en el cor. Volem actualitzar solemnement el fet més cabdal de la vida de Jesús: la seva donació per tal que els homes tinguem vida per sempre. La manifestació que va tenir lloc aquell dia a les portes de Jerusalem va ser el preàmbul d'una gran i difícil victòria sobre la mort.
No és que ens plagui pensar i parlar de la mort, sinó que en parlem perquè creiem en la victòria de l'amor generós de l'autor de la vida. Creiem i proclamem que Jesús viu, i que el trobarem sempre entre els qui viuen estimant. La Setmana Santa que estem iniciant avui ens situa, una vegada més, en el nucli de la fe i ens permet cridar als quatre vents del món que Jesús és Déu i Salvador.
Els fets sagrats que aquests dies contemplem piadosament no són uns records llunyans, mig desfigurats pel temps que pas sa inexorablement. Són l'actualització dels mateixos esdeveniments que van viure els deixebles i la ciutat de Jerusalem. Vivint aquests fets nosaltres, també, esperem rebre la gràcia de vida de la qual el crucificat estava ple a vessar. Contemplarem Jesús, que no va arribar a la mort per atzar ni per un destí prefigurat.
Veurem Jesús penjat a la creu, perquè feia nosa a uns personatges que no estaven disposats a acceptar el missatge d'aquell home que parlava diferentment de Déu, el seu Pare. Ells no estaven disposats a acceptar que l'amor de Déu arribi a tothom, fins i tor als mateixos pecadors i pobres ignorants.
Creiem que va ser el Pare qui va ressuscitar Jesús el tercer dia, mostrant així que la causa de Jesús és l'única que té futur de veritat. Sant Pau, en un magnífic resum, ens porta a la millor comprensió del misteri: "Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom" (Filipencs 2, 6-9).
En escoltar la passió de Nostre Senyor Jesucrist que avui es proclamarà en la celebració, recordarem com tot va anar pre- nent el trist color de la solitud, les palmes i els rams es marciren, les multituds van anar callant, a poc a poc... La violència del desamor semblava imposar el final a totes les esperances. Sabem, però, que la creu va fer brotar rams i palmes noves, noves esperances i noves possibilitats de vida per a tothom.
Dijous al capvespre, la comunitat es reunirà novament per donar gràcies tot recordant el sopar de comiat del Senyor. Di- vendres a la tarda, ens retrobarem entorn de la creu salvadora. La nit del dissabte encendrem un foc nou i farem festa perquè Jesucrist viu. Serem, doncs, novament convocats per celebrar la Pasqua, la nostra gran festa major.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.