(Jaume Duch) L'Evangeli ens manifesta clarament avui el lloc que Jesús ocupa en la nostra vida. És Joan, qui fa servir unes imatges que ens són familiars i entenedores: el Bon Pastor, en primer lloc i, en segon lloc, la imatge de la Porta encertada. Jesús és el pastor que fa que les ovelles visquin i tinguin vida a desdir, i també, és la Porta encertada per la qual es pot passar i trobar repòs.
També Pere, en la primera lectura, fa servir avui la imatge del pastor: "Anàveu errants com un ramat que es dispersa, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià." Jesús és també "la porta" que s'obre i dona pas a tots a un espai de llibertat, que és la intimitat amb Déu. Tot depèn, és clar, de la fe dels homes i dones, la relació amb el Bon Pastor no és de tipus jurídic, ni cerimonial, ni de criat a amo; per contra, és una trobada única de caire personal que té força per donar vida.
L'Evangeli diu que Jesús és un pastor que coneix i crida cada ovella pel seu nom, tothom és important per a ell, cada persona és única. En el camí ell va davant de tots però això no és per demostrar qui mana, sinó com el qui serveix obrint camí. Cal reconèixer, també, la seva veu, condició necessària per a tothom, però més encara, pels qui en l'Església exerceixen el servei i la responsabilitat de pastors. La veu de Jesús ha de poder ser escoltada lliurement, sense filtres, i sense quedat aturats per velles proclames interessades que poden desfigurar la veu original del pastor. No s'hi val a dir que tot s'ha de fer com sempre s'ha fet. No es poden proposar novetats amb l'única esperança que tot quedi tal com estava. No és el prestigi i les dèries dels eclesiàstics de torn, el que s'ha de considerar sagrat, o com la paraula definitiva de tot.
S'ha de poder escoltar sempre la veu original del Bon Pastor, que viu i fa viure qui l'escolta. Ell va ser qui va dir: "Jo he vingut perquè tingueu vida i en tingueu a desdir." La paraula de Jesús no és com una bombolla de sabó, per admirar de moment però que es desfà aviat. Les persones que pateixen, que viuen sense el somriure de ningú, trobaran en Jesús qui els doni vida, perquè davant de Jesús no hi ha gent amb oportunitats fàcils i gent sense oportunitats. Jesús és per a tothom l'oportunitat per viure de veritat, sense figuracions i equívocs.
La fe viva en la persona del Bon Pastor, mort i ressuscitat, ens permet descobrir que ell ens ha volgut acompanyar sempre, fins en les pitjors situacions. Amb Jesús, sempre es pot tornar a reprendre el bon camí quan per culpa nostra l'hem equivocat.
El camí d'estimar, cada dia més, és possible. No deu ser això el que Jesús ens ha volgut mostrar en la seva resurrecció?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.