Àngel Mena, el somriure militant

(Montserrat i Beatriu Mena Rubio)

El pare va néixer a la Vajol, tocant la frontera amb França, enmig de les muntanyes en una família de set germans, que es van estimar sempre molt i que gaudien encara més quan ens trobàvem tots plegats.

El nostre abuelito era cap de carabiners, fidel a la república, i per aquest motiu el van degradar en acabar la guerra. Gran part de la postguerra la van passar a la Barceloneta. Aquest dos fets, la fam, les desigualtats i les malalties de l’època van marcar profundament el nostre pare.

Els seus pares eren agnòstics, però ell tenia inquietuds pel que fa a la fe. En la seva recerca, als 17 anys va conèixer la JOC, on va descobrir la Revisió de Vida i companys i companyes que l’han acompanyat tota la vida. En aquest període van dur a terme moltes accions de millora als barris, de formació i de lluita obrera en plena repressió. Acompanyar malalts, ensenyar a escriure joves de la Perona, la vaga dels tramvies...

Així com Sant Francesc o el seu estimat mossèn Pere, a qui conegué a l'inici de la JOC i que el va enlluernar, era una persona molt austera, no necessitava res material: si tenia cobert el vestit, el menjar i on dormir; ja en tenia prou.

Home tranquil, però home d’acció, sempre implicat en construir un món millor, mitjançant la lluita pels drets i la justícia social.

A la JOC, ACO, Pastoral Obrera, Justícia i Pau, en aquesta mateixa església de Sant Ramon de Collblanc. Implicat a l'APA de la nostra escola, lluitant per la coeducació, pel català a l'escola encara en dictadura. Treballant en la millora als barris, cultura i sanitat a l'abast de tots, des de la formació de l''Associació de Veïns de Collblanc la Torrassa fa 51 anys, participant a l’Associació de Veïns Badal-Brasil la Bordeta, i engegant el Racó de les Corts, fins a les assemblees del 15M o la lluita per una sanitat pública i digna.

Tot i que per les seves altres capacitats, li van oferir continuar estudiant becat, va començar a treballar als 14 anys i ho va fer durant 51 anys; ell tenia clar que amb una família tan gran, calia col·laborar. Va treballar en diferents empreses, finalment a la cooperativa NET, a l’oficina. Recordem com als principis es negava que les netejadores freguessin de genolls. A casa ens deia que era per dignitat.

La relació amb la mare, tan diferents, tan enamorats, tan feliços i compenetrats, sobretot quan s'enfadaven amb nosaltres. Tot i les males èpoques, sempre d'acord. Confiança plena en la capacitat analítica i gestora de la mare. No va passar cap dia en què no dediquessin una estona a parlar del dia i pregar.

Tot i ser un pare molt compromès, el nostre record no és d'absència sinó de presència: jugant sovint amb nosaltres, explicant contes inventats per anar a dormir, fer excursions, cantar, xerrar i riure. Setmana Santa amb la família de l'ACO i estius amb oncles i cosins al càmping, a Tona, a Sant Pere de Vilamajor on cada estiu hi havia algú amb nosaltres. Sabíem que sempre hi era per a nosaltres, per escoltar, acompanyar i donar confiança i seguretat en el que fèiem o decidíem.

L'empatia amb tots, amb els propers i els llunyans.

La Pau interior. Era feliç per definició.

Amb un caràcter fort, encara que no ho semblava, que el feia ser ferm en les seves conviccions i compromisos.

L'esport, caminades, colla sardanista, coral, futbol, gimnàs, natació, fins i tot després de l'ictus.

Sempre disponible i disposat al que fos, per a qualsevol, veïns, familiars, coneguts, aturats, immigrants.

Avançat al seu temps, feminista per definició en el sentit que per ell tots som iguals davant Déu i amb la mateixa dignitat, totes les persones mereixien el seu respecte i tenien els mateixos drets.

Pacient, atent, servicial, somrient. Per exemple, quan fa 15 dies vam comunicar per correu la seva baixa al centre de dia, ens van trucar per expressar-nos com el trobarien a faltar, la seva alegria, paciència, bon humor, sempre cantant, disposat a participar en les activitats i ajudar amb les seves possibilitats als altres.

El Pare ha viscut en Pau amb si mateix, amb la consciència tranquil·la i gaudint cada dia del plaer d'estar viu i compartir una vida plena amb qualsevol que estigués prop seu. Ha viscut feliç i ens ha deixat un llegat fantàstic.

Ara segur que estarà gaudint al costat de la mare, dels seus germans, cunyats, consogres, i tots els seus amics que van marxar abans que ell. Allà estaran jugant al “cachu”, escacs, cantant l’Ani Cuni i altres cançons i xerrant i escoltant activament amb el seu dolç somriure.