Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Diumenge 1er d’Advent. Cicle C

Barcelona, 2 de desembre de 2018

 

A què es va dedicar Jesús?

Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.

Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món

-Déu vol que les coses canviïn

-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.

 

Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts

-obrir els ulls del cor

-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori

-creure en aquesta bona notícia

-canviar de manera de pensar i d’actuar

-viure buscant i acollint el Regne de Déu.

 

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa

-“vigileu”

-“estigueu atents a la seva vinguda”

-“visqueu desperts”

 

Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.

 

Viure desperts significa:

-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.

-No permetre que el nostre cor s’endureixi.

-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.

Cal desvetllar activament la nostra esperança.

 

Viure desperts significa:                                                                                        

-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.

-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

 

Viure desperts significa:

-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.

-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.

-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.

 

Viure desperts significa:

-Desvetllar la nostra fe.

-Buscar Déu en la vida i des de la vida.

-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.

-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.

-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.

 

Són realment aquestes les nostres actituds habituals?

I, si ho són, en què es nota?

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?

Penseu que podríeu ser ajuda per algú?

 

Josep Llunell