Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 13 d’octubre de 2019

Què hi trobem en aquest episodi evangèlic? En el fons, aquí tenim altre cop la paràbola del bon samarità. El tema que planteja aquest evangeli no es refereix a l’agraïment o al seu contrari: la ingratitud. Evidentment, els 9 leprosos que no van tornar per agrair a Jesús llur guarició i la impuresa legal humiliant varen ser uns ingrats al 100%. Mentre que crida fortament l’atenció que l’únic agraït fos precisament el samarità.

El problema que planteja aquest relat és molt més seriós. El fet d’enviar Jesús els curats als sacerdots assenyalava en la legislació jueva la guarició de la malaltia i la purificació religiosa. Doncs bé: foren precisament els 9 jueus els que no tornaren a donar les gràcies a Jesús, mentre que el samarità - l’únic que no creia en la llei religiosa – aquest va ser el que va tornar a Jesús per expressar-li els seus sentiments humans de natural gratitud.

L’ensenyança d’aquest episodi és ben clara: la religió fidelment observada endureix el cor i deshumanitza les persones. Els observants religiosos jueus varen perdre el sentit elemental de la gratitud. En canvi, el samarità – home sense religió – és el que fa el que és humà, el que és normal: l’agraïment cap al que l’ha guarit.

Què passa en molts ambients religiosos? Que sobren observances i reglamentacions i falta humanitat. Sobra Dret Canònic i falten Drets humans. Som realment humans, nosaltres? Som capaços d’entendre, de comprendre i d’acceptar les persones tal com són i no tal com les voldríem? o bé, anem pel món amb enveges, amb orgull, amb vanitat, amb ressentiments?

Sabem perdonar? Sabem agrair?