Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

4art Diumenge de Quaresma. Cicle B

Barcelona, 11 de març de 2018

 

Com a creients que som i que volem ser hem de començar dient que Déu estima el món sencer no només aquelles comunitats a les que ha arribat el missatge de Jesús.

Déu estima tot el gènere humà, no únicament a l’Església.

Déu no és propietat exclusiva dels que ens diem cristians.

Déu no ha de ser acaparat per cap religió. Per això no pot cabre

-en cap catedral

-en cap mesquita

-en cap sinagoga.

Déu habita en tot ésser humà acompanyant cada persona en les seves alegries i desgràcies.

Jesús el veia cada matí fent sortir el sol sobre bons i dolents.

Déu no sap, ni vol, ni pot fer altra cosa que estimar.

Per això diu l’evangeli que ha enviat el Seu Fill no per condemnar el món sinó perquè se salvi per mitjà d’Ell.

Déu estima el cos tant com l’ànima, el sexe tant com la intel·ligència.

Déu vol que la humanitat sencera gaudeixi de la seva creació.                           

Aquest Déu

-pateix en la carn dels famolencs i humiliats de la terra

-està en els oprimits defensant llur dignitat

-està amb els que lluiten contra l’opressió animant llurs esforços

-està sempre en nosaltres per a buscar i salvar el que nosaltres fem malbé.

Déu és així.

El nostre error més greu seria oblidar-ho.

De què serveixen els discursos dels

-teòlegs

-moralistes

-predicadors

-i catequistes si no fan la vida més bella i més lluminosa recordant que el món està embolcallat, pels quatre costats, per l’amor de Déu.

Déu ens convida a la confiança i a l’esperança no a les pors i a les temences.

Perquè Déu és Déu de vius, no pas de morts.

Déu de salvats no pas de condemnats.

Ho tenim ben clar, això?