“Si tu no ets capaç de perdonar, com pot Déu perdonar-te?”

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 1 de març de 2016

Durant el temps de Quaresma "preparem el cor" al perdó de Déu i a perdonar com Ell fa, que és, "oblidant" la culpa dels altres. Amb aquesta pregària, el papa Francesc ha conclòs l'Homilia de la Missa matinal celebrada a la casa Santa Marta.

La perfecció de Déu té un punt feble exactament allà on la imperfecció humana tendeix a fer descomptes: la capacitat de perdonar.

Sense memòria

Els pensaments del papa Francesc durant l’Homilia es deixa portar, com sempre, per les lectures de la litúrgia. L'Evangeli presenta la cèlebre pregunta de Pere a Jesús: Quantes vegades haig de perdonar un germà que ha comès una falta en contra meu? La lectura del Profeta Daniel, es centra en l’oració del jove Azaria que, condemnat a morir en un forn per negar-se a adorar un ídol d'or, invoca entre les flames la misericòrdia de Déu pel poble i per a ell, perdó. Això -remarca Francesc- és la forma correcta de pregar. Sabent que podem comptar amb un aspecte concret de la bondat de Déu:

“Quan Déu perdona, el seu perdó és tan gran que és com si "oblidés". Tot el contrari del que fem nosaltres, la xerrameca: “Però aquests ha fet allò, ha fet allò, ha fet allò altre...” i nosaltres tenim moltes persones durant la història antiga, medieval i moderna... eh? i no ens oblidem. Per què? Per què no tenim un cor misericordiós. “Fa amb nosaltres segons la teva clemència, diu aquest jove Azaria. "Segons la Teva gran misericòrdia. Salva’ns". És una crida a la misericòrdia de Déu, perquè ens doni el perdó i la salvació i oblidi els nostres pecats".

L'equació del perdono

En el passatge de l'Evangeli, per explicar a Pere que cal perdonar sempre, Jesús relata la paràbola dels dos deutors, el primer és aquell que rep el perdó del seu patró, al qual li deu una xifra enorme, i ell mateix és incapaç poc després de ser tan misericordiós amb un altre que té només una petita suma. Sobre aquest punt observa el papa:

"En el parenostre preguem: perdona els nostres deutes, com nosaltres perdonem els nostres deutors”. "És una equació, van juntes: si tu no ets capaç de perdonar, com pot Déu perdonar-te? Ell et vol perdonar, però no ho podrà fer si tens el cor tancat i la misericòrdia no pot entrar. "Però, pare, jo perdono, però no puc oblidar aquella cosa lletja que m’ha fet..." "Eh, demana al Senyor que t’ajudi a oblidar": però això és una altra cosa. Sí puc perdonar, però oblit sempre es resisteix. Però "perdonar" i "me la pagarà" això, no! Perdonar com perdona Déu: perdonar al màxim".

Misericòrdia que "oblida"

Misericòrdia, compassió, perdó, repeteix el papa, recordant que "el perdó de cor que ens dóna Déu sempre és misericordiós:

“Que la Quaresma prepari els nostres cors per rebre el perdó de Déu. Però rebre'l i després fer el mateix amb els altres: perdonar de cor. Potser no em saludi mai, però en el meu cor jo t’he perdonat. I així ens acostem a aquesta cosa tant gran per a Déu que és la misericòrdia. I perdonant obrim el nostre cor perquè la misericòrdia de Déu entri i ens perdoni a nosaltres. Perquè tots nosaltres hem de demanar perdó: tots. Perdonar i serem perdonats. Tenir misericòrdia amb els altres, i nosaltres sentirem aquella misericòrdia de Déu que quan perdona, "oblida".

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió