Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 8 de gener 2020

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

El llibre dels Fets dels Apòstols, a la part final, diu que l’Evangeli continua la seva carrera no només per terra, sinó per mar, sobre un vaixell que condueix a Pau presoner, de Cesarea cap a Roma (cf. At 27,1–28,16), al cor de l’Imperi, perquè es pugui fer realitat la paraula del Ressuscitat: «Sereu testimonis meus […] fins als extrems de la terra» (At 1,8). Llegiu el Llibre dels Fets dels Apòstols i veureu com l’Evangeli, amb el poder de l’Esperit Sant, arriba a tots els pobles, es fa universal. Busqueu-lo. Llegiu-lo.

La navegació troba condicions desfavorables des del començament. El viatge es torna perillós. Pau aconsella no continuar navegant, però el centurió no se’l creu i confia en el pilot i en el propietari. El viatge continua i es desencadena un vent tan furiós que la tripulació perd el control i deixa la nau a la deriva.

Quan la mort sembla que s’acosta i tothom es desespera, Pau intervé i tranquil·litza els seus companys dient el que hem escoltat: «Se m’ha presentat […] aquesta nit un àngel d’aquell Déu a qui jo pertanyo i que serveixo, i m’ha dit: “No tinguis por, Pau; tu has de comparèixer davant del Cèsar, i heus aquí que Déu ha volgut conservar-te a tu i els teus companys de navegació”» (At 27,23-24). Fins i tot en la dificultat, Pau no deixa de ser el custodi de la vida dels altres i animador de la seva esperança.  

Lluc ens mostra així que el designi que porta Pau cap a Roma rescata no només l’Apòstol, sinó també els seus companys de viatge, i el naufragi es converteix de situació de desgràcia en oportunitat providencial per a l’anunci de l’Evangeli.

Després del naufragi ve el desembarcament a l’illa de Malta; els seus habitants demostren una càlida benvinguda. Els maltesos són bona gent, són humans, són acollidors des de llavors. Plou i fa fred i ells encenen una foguera per proporcionar als nàufrags una mica de calor i d’alleujament. Aquí també Pau, com a veritable deixeble de Crist, es posa al servei per alimentar el foc amb algunes branques. Durant aquestes operacions és mossegat per un escurçó, però no pateix cap mal: la gent, veient això, diu: “Aquest ha de ser un gran malfactor perquè se salva d’un naufragi i acaba mossegat per un escurçó!”. Esperaven el moment que caigués mort, però no li passa res i fins i tot canvia – en lloc de ser un malfactor – és una divinitat. En realitat, aquell benefici ve del Senyor Ressuscitat que l’assisteix, segons la promesa feta abans de pujar el cel adreçada als creients: «Agafaran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; posaran les mans sobre els malalts i aquests es curaran» (Mc 16,18). Diu la història que des d’aquell moment no hi ha escurçons a Malta: aquesta és la benedicció de Déu per l’acollida d’aquest poble tan bo.

De fet, l’estada a Malta és converteix per a Pau en l’ocasió propícia per donar “carn” a la paraula que anuncia i a exercir així un ministeri de compassió en la curació dels malalts. I aquesta és una llei de l’Evangeli: quan un creient experimenta la salvació no se la guarda per a ell, sinó que la posa en circulació. «El bé tendeix sempre a comunicar-se. Tota experiència de veritat i de bellesa busca per si mateixa la seva expansió, i tota persona que viu una alliberació profunda adquireix una major sensibilitat davant les necessitats dels altres» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 9). Un cristià “que ha passat proves” sens dubte pot fer-se més proper als que pateixen perquè sap què és el patiment, i fer que el seu cor s’obri i sigui sensible a la solidaritat amb els altres.

Pau ens ensenya a viure les proves unint-nos a Crist, per madurar la «convicció que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, fins i tot enmig d’aparents fracassos» i la «certesa que qui s’ofereix i es dona a Déu per amor, segurament serà fructífer» (ibid., 279). L’amor sempre és fructífer, l’amor de Déu sempre és fructífer, i si tu et deixes portar pel Senyor i tu reps els dons del Senyor, això et permetrà donar-los als altres. L’amor a Deu sempre va més enllà.

Demanem avui al Senyor que ens ajudi a viure cada prova sustentats per l’energia de la fe; i a ser sensibles a tants nàufrags en la història que s’apropen exhaustos a les nostres costes, perquè nosaltres sapiguem també acollir-los amb aquell amor fratern que ve de la trobada amb Jesús. És això el que salva del glaç de la indiferència i de la inhumanitat.

Traducció: Josep M. Torrents