Vés al contingut
audiencia-papa-28-juny
Fotografia: Vatican News.

Audiència General 28 de juny 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

17. Testimoni: Santa Mary MacKillop

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui haurem de tenir una mica de paciència amb aquesta xafogor! Gràcies per haver vingut malgrat aquesta calor, aquest sol, moltes gràcies per la vostra visita!

En aquest cicle de catequesi sobre el zel apostòlic-, ens trobem algunes figures exemplars d’homes i dones de tots els temps i llocs, que han donat la vida per l’Evangeli. Avui anem lluny, a Oceania, un continent format per moltíssimes illes, grans i petites. La fe en Crist, que tants emigrants europeus van portar a aquelles terres, es va arrelar aviat i va produir fruits abundants (cf. Exhort. ap. postsin. Ecclesia in Oceania, 6). Entre aquests hi ha una religiosa extraordinària, Santa Mary MacKillop (1842-1909), fundadora de les Germanes de Sant Josep del Sagrat Cor, que han dedicat la seva vida a la formació intel·lectual i religiosa dels pobres de l’Austràlia rural.

Mary MacKillop va néixer prop de Melbourne de pares emigrats a Austràlia des d’Escòcia. De nena, es va sentir cridada per Déu a servir-lo i a donar-ne testimoni no només amb les paraules, sinó sobretot amb una vida transformada per la presència de Déu (cf. Evangelii gaudium, 259). Com Maria Magdalena, que va ser la primera a trobar Jesús ressuscitat i va ser enviada per Ell a portar l’anunci als deixebles, Mary estava convençuda que també ella havia estat enviada a difondre la Bona Nova i a atreure d’altres a la trobada amb el Déu vivent.

Llegint amb saviesa els signes dels temps, va entendre que per a ella la millor manera de fer-ho era mitjançant l’educació dels joves, sabent que l’educació catòlica és una manera d’evangelitzar. És una gran forma d’evangelització. Així, si podem dir que «cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment concret de la història, un aspecte de l’Evangeli» (Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 19), Mary MacKillop ho va fer espacialment mitjançant la fundació d’escoles.

Una característica essencial del seu zel per l’Evangeli consistia a tenir cura dels pobres i dels marginats. I això és molt important: en el camí de la santedat, que és el camí cristià, els pobres i els marginats són protagonistes i una persona no pot avançar en la santedat si no es dedica a ells també, d’una manera o d’una altra. Ells, que necessiten l’ajut del Senyor, porten la presència del Senyor. Una vegada vaig llegir una frase que em va impactar; deia així: “El protagonista de la història és el captaire: els captaires són els que atrauen l’atenció de la injustícia, que és la gran pobresa en el món”; es gasten per fabricar armes i no per produir menjar... I no ho oblideu: no hi ha santedat si, d’una manera o d’una altra, no es té cura dels pobres, dels necessitats, dels que viuen una mica al marge de la societat. Aquest preocupar-se pels pobres i pels marginats empenyia Mary a anar allà on els altres no volien o no podien anar. El 19 de març de 1866, festa de Sant Josep, va obrir la primera escola en un petit suburbi del sud d’Austràlia. Van seguir moltes altres que ella i les seves germanes van fundar en les comunitats rurals d’Austràlia i a Nova Zelanda. Es van multiplicar, perquè el zel apostòlic fa això: multiplica les obres.

Mary MacKillop estava convençuda que la finalitat de l’educació és el desenvolupament integral de la persona ja sigui com a individu ja sigui com a membre de la comunitat; i que això requereix saviesa, paciència i caritat per part de cada mestre. L’educació en efecte no consisteix a omplir el cap d’idees: no, no és només això. En què consisteix l’educació? En acompanyar i animar els alumnes en el camí del creixement humà i espiritual, mostrant-los com l’amistat amb Jesús Ressuscitat expandeix el cor i fa la vida més humana. Educar és ajudar a pensar bé: a sentir-se bé – el llenguatge del cor – i a fer-ho bé – el llenguatge de les mans. Aquesta visió és plenament actual avui, quan sentim la necessitat d’un “pacte educatiu” capaç d’unir les famílies, les escoles i tota la societat.

El zel de Mary MacKillop per la difusió de l’Evangeli entre els pobres la va portar també a emprendre diverses obres de caritat, a partir de la “Casa de la Providència” oberta a Adelaida per acollir la gent gran i els infants abandonats. Mary tenia molta fe en la providència de Déu: estava sempre convençuda que en qualsevol situació Déu proveeix. Però això no li estalviava les preocupacions i les dificultats derivades del seu apostolat, i Maria tenia bones raons per això: havia de pagar el comptes, tractar amb els bisbes i sacerdots locals, gestionar les escoles i tenir cura de la formació professional i espiritual de les seves Germanes; i, més tard, els problemes de salut. Tanmateix en tot això, estava tranquil·la, portant amb paciència la creu que és part integrant de la missió.

En una ocasió, en la festa de l’Exaltació de la Creu, Mary va dir a una de les seves germanes: “Filla meva, des de fa molts anys he après a estimar la Creu”. No es va rendir en els moments de prova i de foscor, quan la seva joia es veia esmorteïda per l’oposició i el rebuig. Veieu això: tots els sants han trobat oposicions, també des de dintre de l’Església. És curiós, això. També ella en va tenir. Estava convençuda que, quan el Senyor li assignava «el pa de l’aflicció i l’aigua de la tribulació» (Is 30,20), el mateix Senyor aviat respondria al seu crit i l’hauria embolcallada amb la seva gràcia. Aquest és el secret del zel apostòlic: la relació contínua amb el Senyor.

Germans i germanes, que l’esperit missioner de Santa Mary MacKillop, la seva resposta creativa a les necessitats de l’Església del seu temps, el seu compromís per la formació integral dels joves ens inspirin a tots nosaltres, cridats a ser llevat de l’Evangeli en les nostres societats en ràpida transformació. Que el seu exemple i la seva intercessió donin suport a la tasca quotidiana dels pares, dels mestres, dels catequistes i de tots els educadors, pel bé dels joves i per un futur més humà i ple d’esperança.

Traducció: Josep M. Torrents.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.