Papa Francesc: “Només podem estimar en llibertat”

Audiència General 7 de desembre 2022

Catequesi sobre el Discerniment.

11. La confirmació de la bona elecció

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el procés de discerniment també és important estar atents a la fase que segueix immediatament a la decisió presa per copsar els signes que la confirmen o els que la desmenteixen. He de prendre una decisió, faig el discerniment, pro o contra, sentiments, prego… després s’acaba aquest procés i prenc la decisió i després ve aquella part on hem d’estar atents, veure. Perquè en la vida hi ha decisions que no són bones i hi ha senyals que ho desmenteixen mentre que per a les bones hi ha senyals que ho confirmen.

En efecte, hem vist com el temps és un criteri fonamental per reconèixer la veu de Déu enmig de tantes altres veus. Només Ell és Senyor del temps: això és un senyal de garantia de la seva originalitat, que el diferencia de les imitacions que parlen en nom seu sense aconseguir-ho. Un dels signes distintius del bon esperit és el fet que ens comunica una pau duradora. Si fas una anàlisi profunda, després prens la decisió i això et dona una pau que dura en el temps, això és un bon senyal i indica que el camí ha estat bo. Una pau que porta harmonia, unitat, fervor, zel. Tu surts del procés d’aprofundiment millor que quan hi has entrat.

Per exemple, si prenc la decisió de dedicar mitja hora extra a la pregària, i després me n’adono que visc millor els altres moments del dia, estic més serè, menys ansiós, desenvolupo amb més atenció i goig el treball, també les relacions amb algunes persones difícils es fan més fàcils…: tots aquests són signes importants que m’indiquen que la decisió presa era bona. La vida espiritual és circular: la bondat d’una elecció és beneficiosa per a tots els àmbits de la nostra vida. Perquè és participació en la creativitat de Déu.

Podem reconèixer alguns aspectes importants que ajuden a llegir el temps posterior a la decisió com un possible confirmació de la seva bondat, perquè el temps posterior confirma la bondat de la decisió. Aquests aspectes importants ja els hem trobat d’alguna manera durant aquestes catequesis però ara troben la seva aplicació posterior.

Un primer aspecte és si la decisió es considera com un possible signe de resposta a l’amor i a la generositat que el Senyor té amb mi. No és fruit de la por, no és fruit d’un xantatge emocional o d’un constrenyiment, sinó que és fruit del agraïment pel bé rebut, que mou el cor a viure liberalment la relació amb el Senyor.

Un altre element important és la consciència de sentir-me al lloc que em toca en la vida – aquella tranquil·litat: “Estic al meu lloc” -, i sentir-me part d’un projecte més gran, al qual es vol oferir la contribució pròpia. A la Plaça de Sant Pere hi ha dos punts precisos – els focus de l’el·lipse – des d’on es veuen les columnes de Bernini perfectament alineades. De la mateixa manera, l’home pot reconèixer que ha trobat el que està buscant quan el seu dia es torna més ordenat, sent una integració creixent entre els seus múltiples interessos, estableix una correcta jerarquia d’importància i aconsegueix viure-ho tot amb facilitat, encarant amb energia renovada i força d’ànim les dificultats que es presenten. Aquests són indicis que has pres una bona decisió.

Un altre bon senyal, per exemple, de confirmació és el fet de romandre lliures respecte al que s’ha decidit, disposats a qüestionar-ho de nou, fins i tot a renunciar-hi davant possibles negacions, mirant de trobar en elles un possible ensenyament del Senyor. Això no és perquè Ell ens vulgui privar del que ens agrada, sinó per viure-ho amb llibertat, sense afecció. Només Déu sap què és realment bo per a nosaltres. El ser possessiu és enemic del bé i mata l’afecte, aneu en compte amb això, la voluntat de ser possessiu és enemiga del bé, mata l’afecte: i tants casos de violència en l’àmbit domèstic, dels quals malauradament tenim notícies freqüents, neixen gairebé sempre de la voluntat de posseir l’afecte de l’altre, de la recerca d’una seguretat absoluta que mata la llibertat i sufoca la vida, convertint-la en un infern.

Només podem estimar en llibertat, per això el Senyor ens ha creat lliures, lliures fins i tot per a dir-li que no. Oferir-li el que estimem més és del nostre interès, ens permet viure-ho de la millor manera possible i de veritat, com un do que ens ha fet, com un senyal de la seva bondat gratuïta, sabent que la nostra vida, així com tota la història està en les seves mans benèvoles. És el que la Bíblia anomena el temor de Déu, és a dir el respecte de Déu, no que Déu em faci por, no, sinó que el respecte és una condició indispensable per acollir el do de la Saviesa (cf. Sir 1,1-18). És el temor que expulsa tots els altres temors, perquè està orientat a Aquell que és Senyor de totes les coses. Davant d’Ell res no ens pot inquietar. És l’experiència meravellada de Sant Pau, que deia això: «He après a ser pobre i he après a ser ric; estic iniciat en tot, en tots els sentits: sacietat i fam, abundància i indigència. Ho puc tot en aquell que em dona la força» (Fil 4,12-13). Aquest és l’home lliure, que beneeix el Senyor tant quan arriben les coses bones com quan arriben les coses no tan bones: beneït sigui i seguim endavant!

Reconèixer això és fonamental per prendre una bona decisió, i ens tranquil·litza sobre el que no podem controlar o preveure: la salut, el futur, les persones estimades, els nostres projectes. El que importa és que la nostra confiança estigui posada en el Senyor de l’univers, que ens estima immensament i sap que podem construir amb Ell alguna cosa estupenda, alguna cosa eterna. Les vides dels sants ens ho mostren de la manera més bella. Anem sempre endavant mirant de prendre les decisions així, pregant i sentint què passa en el nostre cor i seguir avançant a poc a poc, ànims!

Traducció: Josep M. Torrents