Papa Francesc: “Nadal és alegria i festa, però en la simplicitat i en l’austeritat”

Audiència General 28 de desembre 2022

Catequesi. Nadal amb Sant Francesc de Sales

Estimats germans i germanes, bon dia i bon Nadal de nou!

Aquest temps litúrgic ens convida a fer una pausa i a reflexionar sobre el misteri de Nadal. I com que avui es compleix el quart centenari de la mort de Sant Francesc de Sales, Bisbe i Doctor de l’Església, podem inspirar-nos en alguns dels seus pensaments. Ell va escriure molt sobre Nadal. En aquest sentit, tinc el plaer d’anunciar-vos que avui es publica la Carta Apostòlica que commemora aquest aniversari. El títol és “Tot pertany a l’amor”, reprenent una expressió característica de Sant Francesc de Sales. En efecte, així va escriure en el Tractat de l’amor de Déu: «En la santa Església tot pertany a l’amor, viu en l’amor, es fa per amor i ve de l’amor» (Ed. Paulines, Milà 1989, p. 80). I potser tots podríem seguir aquest camí de l’amor, tan bonic.

Mirem ara d’aprofundir una mica en el misteri del naixement de Jesús, “en companyia” de Sant Francesc de Sales, així unim les dues commemoracions.

Sant Francesc de Sales, en una de les moltes cartes adreçades a Santa Joana Francesca de Chantal, escriu així: «Em sembla veure Salomó sobre el gran tron d’ivori, daurat i tallat, que no n’hi havia cap d’igual en cap regne, com diu l’Escriptura ( 1 Re 10,18-20); veure en definitiva, aquell rei que no en tenia cap d’igual en glòria i magnificència (cf. 1 Re 10,23). Però prefereixo cent vegades veure l’estimat petit Infant en la menjadora, més que tots els reis asseguts en els seus trons» [1]: és bonic el que deia. Jesús, el Rei de l’univers, no s’ha assegut mai en un tron, mai: va néixer en un estable – el veiem així representat - , embolicat amb benes i col·locat en una menjadora; i al final va morir en una creu i, embolicat amb un llençol, va ser col·locat en una tomba. De fet, l’evangelista Lluc, explicant el naixement de Jesús, insisteix molt en el detall del pessebre. Això vol dir que és molt important no només com a detall logístic, sinó com a element simbòlic per entendre què? per entendre quina mena de Messies és aquell que va néixer a Betlem, quina mena de Rei: qui és Jesús. Mirant el pessebre, mirant la creu, mirant la seva vida de simplicitat, podem entendre qui és Jesús. Jesús és el Fill de Déu que ens salva fent-se home, com nosaltres, despullant-se de la seva glòria i humiliant-se (cf. Fil 2,7-8). Aquest misteri nosaltres el veiem concretament en el punt focal del pessebre, és a dir en l’Infant que jau en una menjadora. Aquest és “el signe” que Déu ens dona per Nadal: ho va ser aleshores per als pastors de Betlem (cf. Lc 2,12), ho és avui i ho serà sempre. Quan els àngels anunciaven el naixement de Jesús: “Aneu a trobar-lo”; i el senyal és: trobareu un infant en una menjadora. Aquest és el senyal. El tron de Jesús és la menjadora o el camí, durant la seva vida quan predicava, o la creu al final de la seva vida: aquest és el tron del nostre Rei.

Aquest signe ens mostra “l’estil” de Déu. I quin és l’estil de Déu? No ho oblidem mai: l’estil de Déu és la proximitat, la compassió i la tendresa. El nostre Déu és proper, compassiu i tendre. En Jesús es veu aquest estil de Déu. Amb aquest estil seu, Déu ens atrau cap a si mateix. No ens agafa per la força, no ens imposa la seva veritat i la seva justícia, no fa proselitisme amb nosaltres, no: ens vol atreure amb l’amor, amb la tendresa, amb la compassió. En una altra carta Sant Francesc de Sales escriu: «Un imant atrau el ferro i l’ambre atrau la palla i el fenc. Doncs bé, tant és que siguem ferro per la nostra duresa, com que siguem palla per la nostra feblesa, hem de deixar-nos atreure per aquest petit Infant» [2]. Les nostres forces, les nostres febleses, només es resolen davant del pessebre, davant de Jesús o davant de la creu: Jesús despullat, Jesús pobre; però sempre amb el seu estil de proximitat, compassió i tendresa. Déu ha trobat la manera d’atreure’ns tal com siguem: amb l’amor. No un amor possessiu i egoista, com malauradament ho és l’amor humà. El seu amor és pur regal, pura gràcia, ho és tot i només per nosaltres, pel nostre bé. I així ens atrau, amb aquest amor desarmat i també desarmant, perquè quan veiem aquesta senzillesa de Jesús, nosaltres també llencem fora les armes de la supèrbia i anem allà, humils, a demanar salvació, a demanar perdó, a demanar llum per a la nostra vida, per poder avançar. No us oblideu del tron de Jesús: el pessebre i la creu, aquest és el tron de Jesús.

Un altre aspecte que destaca en el pessebre és la pobresa, - allà realment hi ha pobresa - entesa com renúncia a tota vanitat mundana. Quan veiem els diners que es gasten per la vanitat: tants diners per la vanitat mundana; tants esforços, tantes recerques per la vanitat; mentre Jesús ens fa veure la humilitat. Sant Francesc de Sales escriu: «Déu meu! quants afectes sants fa sorgir aquest naixement en els nostres cors! Sobretot, però, ens ensenya la perfecta renúncia a tots els béns, a totes les pompes […] d’aquest mon. No ho sé, però no trobo cap altre misteri on es barregin suaument la tendresa i l’austeritat, l’amor i el ri­gor, la dolcesa i l’aspresa» [3]: tot això ho veiem en el pessebre. Sí, anem en compte de no caure en la caricatura mundana de Nadal. I això és un problema, perquè Nadal és això. Però avui veiem que hi ha un “altre Nadal,” entre cometes, és la caricatura mundana de Nadal, que redueix Nadal a una festa consumista i ensucrada. Volem fer festa, necessitem que això no sigui Nadal, Nadal és una altra cosa. L’amor de Déu no és mel·liflu, ens ho demostra la menjadora de Jesús. L’amor de Déu no és un bonisme hipòcrita que amaga la recerca dels plaers i de les comoditats. Els nostres majors que havien conegut la guerra i també la fam ho sabien prou bé: Nadal és alegria i festa, certament, però en la simplicitat i en l’austeritat.

I acabem amb un pensament de Sant Francesc de Sales que també he reprès en la Carta Apostòlica. Ho va dictar a les Germanes Visitandines – penseu-hi! – dos dies abans de morir. I deia: «Veieu Jesús Infant en el bressol? Rep tots els estralls del temps, el fred i tot el que el Pare permet que passi. No rebutja els petits consols que la seva mare li dona, i no està escrit que allargui les seves mans per tenir els pits de la seva Mare, però ho va deixar tot a la seva cura i previsió; així no hem de desitjar res ni rebutjar res, suportant tot el que Déu ens enviarà, el fred i els estralls del temps» [4]. I aquí, estimats germans i germanes, hi ha un gran ensenyament, que ens arriba de l’Infant Jesús a través de la saviesa de Sant Francesc de Sales: no desitjar res i no rebutjar res, acceptar tot el que Déu ens envia. Però compte! Sempre i només per amor, perquè Déu ens estima i sempre vol el nostre bé.

Mirem el pessebre que és el tron de Jesús, mirem Jesús pels carrers de Judea, de Galilea, predicant el missatge del Pare i mirem Jesús sobre l’altre tron, sobre la creu. Això és el que Jesús ens ofereix: el camí, però aquest és el camí de la felicitat.

A tots vosaltres i a les vostres famílies, bon temps de Nadal i bon començament d’any!

Traducció: Josep M. Torrents