Vés al contingut
papa-audiencia-general

Audiència General 25 d’octubre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient. 

24. Els Sants Ciril i Metodi, apòstols dels Eslaus

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui us parlaré de dos germans molt famosos d’Orient, fins al punt de ser anomenats “els apòstols dels Eslaus”: els Sants Ciril i Metodi. Nascuts a Grècia el segle IX en el si d’una família aristocràtica, renuncien a la carrera política per dedicar-se a la vida monàstica. Però el seu somni d’una vida retirada va durar poc. Van ser enviats com a missioners de la Gran Moràvia, que en aquella època incloïa diversos pobles, ja en part evangelitzats, però entre els quals sobrevivien molts costums i tradicions paganes. El seu príncep demanava un mestre que els expliqués la fe cristiana en la seva llengua.

El primer compromís de Ciril i Metodi és, doncs, estudiar a fons la cultura d’aquells pobles. Sempre amb la mateixa tornada: la fe és inculturada i la cultura és evangelitzada. Inculturació de la fe, evangelització de la cultura, sempre. Ciril pregunta si tenen un alfabet; li diuen que no. I ell respon: “Qui pot escriure un discurs sobre l’aigua?”. De fet, per anunciar l’Evangeli i per pregar calia un instrument propi, adaptat, específic. Així va inventar l’alfabet glagolític. Tradueix la Bíblia i els textos litúrgics. La gent sent que aquella fe cristiana ja no és “estrangera”, sinó que es converteix en la seva fe, expressada en la llengua materna. Penseu: dos monjos grecs que donen un alfabet als Eslaus. Aquesta obertura de cor és la que fa arrelar l’Evangeli entre ells. Aquests dos no tenien por, eren valents.

Ben aviat, però, comencen els conflictes per part d’alguns Llatins, que veuen que els prenen el monopoli de la predicació entre els Eslaus, aquesta lluita dintre de l’Església, sempre així. La seva objecció és religiosa, però només aparentment: Déu pot ser lloat – diuen – només en les tres llengües escrites en la creu, l’hebreu, el grec i el llatí. Aquests tenien una mentalitat tancada per defensar la pròpia autonomia. Però Ciril respon amb força: Déu vol que cada poble el lloï en la seva llengua. Juntament amb el seu germà Metodi fa una crida al Papa i aprova els seus textos litúrgics en llengua eslava, els fa col·locar sobre l’altar de l’església de Santa Maria la Major i canta amb ells les lloances del Senyor segons aquells llibres. Ciril mor pocs dies després, les seves relíquies encara es veneren aquí a Roma, a la Basílica de Sant Climent. Metodi, però, va ser ordenat bisbe i enviat una altra vegada al territori dels Eslaus. Aquí haurà de patir molt, fins i tot serà empresonat, però, germans i germanes, nosaltres sabem que la Paraula de Déu no està encadenada i s’estén entre aquells pobles.

Mirant el testimoni d’aquests dos evangelitzadors, que Sant Joan Pau II va voler nomenar com a compatrons d’Europa i sobre els quals va escriure l’Encíclica Slavorum Apostoli, veiem tres aspectes importants.

En primer lloc, la unitat: els Grecs, el Papa, els Eslaus: en aquella època a Europa hi havia un cristianisme no dividit, que col·laborava per evangelitzar.

Un segon aspecte important és la inculturació, sobre la qual he dit alguna cosa abans: evangelitzar la cultura i la inculturació fa veure que l’evangelització i la cultura estan estretament connectades. No es pot predicar un Evangeli abstracte, destil·lat, no: l’Evangeli s’ha d’inculturar i és també expressió de la cultura.

Un últim aspecte, la llibertat. En la predicació necessitem llibertat, però la llibertat sempre necessita coratge, una persona és lliure com més valenta és i no es deixa encadenar per moltes coses que li treuen la llibertat.

Germans i germanes, demanem als Sants Ciril i Metodi, apòstols dels Eslaus, que siguem instruments de “llibertat en la caritat” per als altres. Ser creatius, ser constants i ser humils, amb la pregària i amb el servei.

Traducció: Josep M. Torrents.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.