Papa Francesc: "Amb el dimoni no s'hi dialoga mai"

Audiència General 27 de desembre 2023

Catequesi. Els vicis i les virtuts.

1. Introducció: guardar el cor

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria presentar un cicle de catequesis sobre el tema dels vicis i les virtuts. I podem començar des de l’inici mateix de la Bíblia, en el llibre del Gènesi, a través de la història dels primers pares, presenta la dinàmica del mal i de la temptació. Pensem en el Paradís terrenal. En el quadre idíl·lic que representa el jardí de l’Edèn, apareix un personatge que esdevé el símbol de la temptació: la serp, aquest personatge que sedueix. La serp és un animal insidiós: es mou lentament, arrossegant-se per terra, i a vegades la seva presència ni es nota – és silenciosa -, perquè aconsegueix integrar-se bé en el seu entorn i sobretot això és perillós.

Quan comença a dialogar amb Adam i Eva demostra que també és un dialèctic refinat. Comença com es fa en les xafarderies dolentes, amb una pregunta maliciosa: «És cert que Déu va dir: No heu de menjar de cap arbre del jardí?» (Gen 3,1). La frase és falsa: Déu, en realitat, va oferir a l’home i a la dona tots els fruits del jardí, excepte els d’un arbre concret: l’arbre del coneixement del bé i del mal. Aquesta prohibició no pretén prohibir a l’home l’ús de la raó, com de vegades s’interpreta malament, sinó que és una mesura de saviesa. Com si digués: reconeix els teus límits, no et sentis l’amo de tot, perquè la supèrbia és l’inici de tots els mals. I així, la història ens diu que Déu situa els primers pares com a senyors i guardians de tota la creació, però els vol preservar de la presumpció d’omnipotència, de fer-se amos del bé i del mal, que és una temptació. Una mala temptació encara ara. Aquesta és la trampa més perillosa per al cor humà.

Ja sabem que Adam i Eva no se’n van sortir oposant-se a la temptació de la serp. La idea d’un Déu no tan bo, que volia tenir-los sotmesos, els va aparèixer al cap: d’aquí el col·lapse de tot.

Amb aquestes històries, la Bíblia ens explica que el mal no comença en l’home de manera rotunda, quan un acte és manifesta ara, sinó que el mal comença molt abans, quan comencem a entretenir-nos amb ell, a entretenir-lo en la imaginació, amb els pensaments, acabant essent atrapat amb la seva adulació. L’homicidi d’Abel no va començar amb el llançament d’una pedra, sinó amb el rancor que Caín per desgràcia tenia al cor, convertint-lo en un monstre dintre de si mateix. Fins i tot en aquest cas, les recomanacions de Déu no serveixen de res.

Amb el dimoni, estimats germans i germanes, no s’hi dialoga. Mai! No s’hi ha de discutir mai. Jesús no va dialogar mai amb el dimoni; el va expulsar de seguida. I en el desert, durant les temptacions, no va respondre mai amb un diàleg; senzillament va respondre amb les paraules de la Sagrada Escriptura, amb la Paraula de Déu. Aneu amb compte: el dimoni és un seductor. No parleu mai amb ell, perquè ell és més llest que tots nosaltres i ens atraparà. Quan ve una temptació, no dialogueu mai. Tanqueu la porta, tanqueu la finestra, tanqueu el cor. I així ens defensem d’aquesta seducció, perquè el dimoni és astut, és intel·ligent. Va intentar temptar Jesús amb les citacions bíbliques, presentant-se com un gran teòleg. Aneu en compte. Amb el dimoni no s’hi dialoga i amb la temptació no ens hi hem d’entretenir, no s’hi dialoga. Ve la temptació: tanquem la porta, tanquem el cor.

Heu de ser guardians del vostre cor. I per això no podem dialogar amb el dimoni. És la recomanació – guardeu el cor – que trobem en diversos pares, els sants. I nosaltres hem de demanar aquesta gràcia d’aprendre a guardar el cor. És savi saber guardar el cor. Que el Senyor ens ajudi en aquesta obra. Però qui guarda el seu cor, guarda un tresor. Germans i germanes, aprenguem a guardar el cor.

Traducció: Josep M. Torrents.